Tornar als bàsics a l’escola
La reiteració d’indicadors negatius en les avaluacions de competències bàsiques o els informes PISA comencen a conduir a una reflexió sobre les estratègies i pràctiques docents adoptades en els últims anys. No n’hi ha prou amb assenyalar els recursos disponibles, el nombre d’alumnes per aula o la dedicació horària del professorat i reclamar un augment de la inversió en decisions de despesa que no sempre tenen una relació clara amb l’increment de la qualitat de l’educació. Les tendències pedagògiques majoritàries en els últims anys (o altres decisions de les recents polítiques educatives) no es poden mantenir en rumb fix sense assumir revisió. No es pot ignorar qualsevol crítica com a mostra d’immobilisme, ni es pot afirmar que la solució només passa per continuar aprofundint-hi, ni tampoc argumentar que serien efectives amb l’aplicació de recursos inexistents, si no se les fa passar pel sedàs d’una avaluació basada en resultats.
Aquest procés de revisió és el que molts docents comencen a fer: a les nostres pàgines donem compte avui d’una tendència emergent a revaloritzar una pràctica que havia sigut qüestionada com prendre apunts a classe (associada en gran part a un enfocament de classe magistral no menys discutit), de les inquietuds sobre com replantejar la realització de treballs i exàmens en plena emergència de les eines d’intel·ligència artificial i d’experiències que comencen a qüestionar l’espai destinat a projectes o activitats no directament curriculars davant la formació en matèries bàsiques o que plantegen la limitació en determinats moments o tasques de l’ús de l’ordinador personal.
El debat està obert, i ha d’estar obert. Prendre apunts no té sentit com la transcripció mecànica d’una classe magistral que només espera la receptivitat passiva de l’alumne: però sí com una habilitat per entrenar que permet fixar coneixements, exercitar l’atenció i la capacitat d’extreure i organitzar informació rellevant. Acotar el temps dedicat a fórmules etiquetades com a racons, tallers, càpsules o projectes, promogudes com a expressió d’un enfocament competencial, pot permetre, precisament, recuperar la dedicació al treball en competències bàsiques com la comprensió lectora, l’expressió oral i escrita i les matemàtiques; però no s’hauria de renunciar a introduir continguts que s’escapen als esquemes més rígids de currículum escolar. La tornada als exàmens orals o escrits davant els treballs pràctics pot ser una manera d’evitar que els últims quedin desvirtuats per la facilitat de recórrer a preguntes i resums des d’eines d’intel·ligència artificial: però seria un error renunciar a l’avaluació contínua i a aplicar els coneixements acadèmics a circumstàncies concretes i pròximes als interessos i la realitat dels alumnes. L’ús de telèfons o ordinadors personals sembla cada cop més vinculat a problemes de dispersió i falta d’atenció: però la solució no és una escola desconnectada, sinó que formi en com utilitzar aquests recursos de manera responsable. Com diu un dels docents que aporten la seva opinió, és necessari que "les aules no siguin massa diferents del món". Que ni busquin tornar a un passat idealitzat ni apliquin fórmules convertides en moda tancant els ulls a com preparen els alumnes a enfrontar-se amb la realitat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
