Aturar la massacre

El primer dels dubtes sobre el pla té a veure amb el fet que s’hagi negociat sense participació de cap representant legítim del poble palestí, víctima de la massacre. El pla ha comptat amb el beneplàcit inicial de Benjamin Netanyahu, executor de la tragèdia que ha patit la Franja en els últims dos anys, però, tot i que un dels seus punts més positius és que deixa la porta oberta a la creació d’un Estat palestí, el primer ministre israelià va recordar, al sortir de la seva reunió amb Trump, que això no passarà. I, per la seva banda, encara no coneixem la reacció definitiva de Hamàs, tot i que podria acceptar un acord que preveu l’amnistia per als seus dirigents, sempre que entreguin les armes i el poder, únic desenllaç possible després d’haver desencadenat les matances del 7 d’octubre del 2023. Finalment, l’alliberament de centenars de palestins de les presons israelianes, a canvi de l’entrega dels ostatges, constitueix un altre anunci que contribueix a fer possible l’acceptació del pla.

Malgrat les adhesions que ha suscitat en un primer moment, queda per veure la reacció de l’Aràbia Saudita, Qatar, Egipte i Turquia a mesura que es produeixi la retirada de les tropes israelianes i la implementació d’una forma de govern de la Franja que té indubtables trets neocolonials. No obstant, tal com estan les coses, a la regió i al món, l’única alternativa a aquest pla és la continuïtat de l’horror. Trump ho va dir amb la brutalitat que el caracteritza: si els palestins el rebutgen, donarà suport a Netanyahu "per fer el que faci falta". És a dir, continuaran les morts, amb la col·laboració militar de Washington. ¿Qui pot estar a favor que continuïn morint civils, dones i nens? Sens dubte no es tracta del millor pla que s’hagués pogut i s’hagués hagut d’ordir per acabar amb la guerra, portant tots els responsables d’aquesta guerra davant els tribunals de justícia. Però és l’únic que pot permetre que, d’aquí a tres dies, deixin de morir gazians i es comenci a parlar de la reconstrucció d’una Franja per als palestins. És més, si les coses sortissin bé, pot ser que l’existència de dos Estats capaços de viure en pau i seguretat, entre el Jordà i el Mediterrani, s’obrís camí.