Editorial

Aturar la massacre

Amb tots els dubtes que hi ha, el pla de Trump és l’únic que permet una esperança a curt termini

3
Es llegeix en minuts
Aturar la massacre

El pla de pau per a Gaza proposat pel president dels Estats Units planteja tants dubtes com la majoria de les iniciatives anunciades per Donald Trump des de la seva arribada a la Casa Blanca. No obstant, el pla té una virtut que empetiteix tots els interrogants: en cas d’aplicar-se en la seva totalitat, suposaria el final de la massacre perpetrada per Israel que pot haver costat la vida a més de 66.000 gazians i ha suposat la destrucció sistemàtica de tot el necessari per a la vida humana a la Franja. D’altra banda, si Hamàs l’accepta, el pla també permetria l’alliberament dels ostatges que es mantenen a les seves mans des de l’atac terrorista del 7 d’octubre del 2023, que va costar la vida a més de 1.100 israelians. Això explica, sens dubte, que el pla hagi comptat, d’entrada, amb suports gairebé unànimes, en espera de conèixer els detalls de la seva implementació. Des de l’Autoritat Nacional Palestina (ANP), els països àrabs i Turquia, fins a tots els països de la Unió Europea. Des dels més pròxims a Israel, com Alemanya, fins als més compromesos amb la creació d’un Estat palestí, com Espanya.

El primer dels dubtes sobre el pla té a veure amb el fet que s’hagi negociat sense participació de cap representant legítim del poble palestí, víctima de la massacre. El pla ha comptat amb el beneplàcit inicial de Benjamin Netanyahu, executor de la tragèdia que ha patit la Franja en els últims dos anys, però, tot i que un dels seus punts més positius és que deixa la porta oberta a la creació d’un Estat palestí, el primer ministre israelià va recordar, al sortir de la seva reunió amb Trump, que això no passarà. I, per la seva banda, encara no coneixem la reacció definitiva de Hamàs, tot i que podria acceptar un acord que preveu l’amnistia per als seus dirigents, sempre que entreguin les armes i el poder, únic desenllaç possible després d’haver desencadenat les matances del 7 d’octubre del 2023. Finalment, l’alliberament de centenars de palestins de les presons israelianes, a canvi de l’entrega dels ostatges, constitueix un altre anunci que contribueix a fer possible l’acceptació del pla.

Malgrat les adhesions que ha suscitat en un primer moment, queda per veure la reacció de l’Aràbia Saudita, Qatar, Egipte i Turquia a mesura que es produeixi la retirada de les tropes israelianes i la implementació d’una forma de govern de la Franja que té indubtables trets neocolonials. No obstant, tal com estan les coses, a la regió i al món, l’única alternativa a aquest pla és la continuïtat de l’horror. Trump ho va dir amb la brutalitat que el caracteritza: si els palestins el rebutgen, donarà suport a Netanyahu "per fer el que faci falta". És a dir, continuaran les morts, amb la col·laboració militar de Washington. ¿Qui pot estar a favor que continuïn morint civils, dones i nens? Sens dubte no es tracta del millor pla que s’hagués pogut i s’hagués hagut d’ordir per acabar amb la guerra, portant tots els responsables d’aquesta guerra davant els tribunals de justícia. Però és l’únic que pot permetre que, d’aquí a tres dies, deixin de morir gazians i es comenci a parlar de la reconstrucció d’una Franja per als palestins. És més, si les coses sortissin bé, pot ser que l’existència de dos Estats capaços de viure en pau i seguretat, entre el Jordà i el Mediterrani, s’obrís camí.