Ana Redondo, la ministra sense credibilitat

1
Es llegeix en minuts
Ana Redondo, la ministra sense credibilitat

José Luis Roca / EPC

Les dones en risc de mort per part de les seves exparelles mereixen alguna cosa més que unes disculpes tardanes i insuficients de la delegada del Govern espanyol contra la Violència de Gènere, Carmen Martínez Perza. La negativa a assumir responsabilitats per part de la ministra d’Igualtat, Ana Redondo, en la crisi de les polseres antimaltractament és tan inadmissible com l’opacitat inicial sobre les fallades i la minimització d’aquestes una vegada es van fer públiques. Tot això constitueix un afront a les víctimes, impropi d’un Executiu que ha fet bandera de la igualtat i de les polítiques feministes. El mateix es pot dir de l’eurodiputada de Podem Irene Montero, exministra d’Igualtat i mare de la reforma de les polseres. El seu negacionisme sobre les fallades del sistema sorprèn i no encaixa en una feminista de categoria. Com de diferent hauria estat la seva reacció si els casos haguessin esclatat amb un Govern de dretes.

Notícies relacionades

Que d’entre els 30 milions de geolocalitzacions que es produeixen al dia a Espanya "només" hi hagi hagut 120 incidències no és per presumir-ne. Ho sap bé una dona de poc més de 30 anys, de Zamora, que fa dues setmanes es va trobar de cara amb el seu maltractador. El dispositiu que portava i que li van canviar el desembre del 2024 no va emetre cap senyal, malgrat l’incompliment flagrant de l’ordre d’allunyament. Va haver d’amagar-se en una botiga i trucar a la policia.

Casos com aquest, que es van coneixent amb comptagotes –malgrat la por de les víctimes–, posen en evidència la ministra d’Igualtat, reprovada aquesta setmana pel Congrés. La seva continuïtat en el Govern central és indefensable, sobretot quan aquest té davant de si el repte herculi de millorar el sistema de protecció a les víctimes en el seu conjunt. Aquest falla en un de cada tres feminicidis a Espanya i les seves esquerdes s’han evidenciat amb la crisi de les polseres, com explica Patricia Martín. Reforçar-lo és urgent i obliga a una reflexió que no pot estar en mans d’una ministra amb una credibilitat que ha quedat qüestionada.