Res és el que sembla
El postureig de l’Estat palestí
Un dels aliments del populisme és l’excessiu postureig de la política convencional, que abusa de la nostra confiança per estar pendent dels vots de la mateixa manera que els seus nous competidors. Aquesta setmana assistim a l’assemblea anual de l’ONU que coincideix amb el seu 80 aniversari. Mentre els palestins de Gaza segueixen a mercè de Benjamin Netanyahu, l’última moda diplomàtica consisteix a assistir a l’assemblea de Nova York amb el reconeixement de l’Estat de Palestina sota el braç. Un gest buit ja que, com ha explicat Ricardo Mir de Francia, es tracta d’un Estat fallit, gairebé diríem que no nat, tant per la fustigació d’Israel com per les mateixes divisions entre els palestins. Som davant una mostra més de la inoperància actual del sistema de les Nacions Unides en el tema d’Israel i Palestina i davant l’evidència que el nou sistema de govern mundial que alguns volen establir mina els principis d’aquesta organització fundada el 1945, després del precedent de la Societat de Nacions sorgida quan els Estats Units van abandonar l’aïllacionisme.
En el dia d’avui, quatre dels cinc membres permanents del Consell de Seguretat de l’ONU ja han reconegut Palestina. Queden pendents els Estats Units de Donald Trump. Potser seria el moment que totes aquestes potències sistemàticament menystingudes pel president guillat li donessin un ensurt una vegada per totes. Per exemple, retirant-li aquest dret de veto que té partint de les regles que dinamita cada segon del seu mandat. Com en el cas del comerç, Trump és un nen aviciat que només accepta les regles quan li són favorables. El dret de veto no té sentit que el tingui un país aïllacionista. Sense confrontar directament les seves fal·làcies, l’únic que s’aconsegueix és que el populisme de Trump mini les democràcies, que acaben ridiculitzades pel primer influencer que passa per les xarxes com meres fàbriques de postureig que no arreglen els problemes.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
