De la Declaració Balfour a reconèixer Palestina

Però el fet que siguin actes simbòlics, com se’n burla la dreta i la ultradreta, no significa que siguin un llamp en cel serè. Ben al contrari: són el resultat d’una mobilització sense precedents de l’opinió pública mundial contra el Govern de Benjamin Netanyahu, de les manifestacions de centenars de milers d’estudiants a les principals universitats de tot el món, començant per les dels Estats Units, que han patit una persecució a l’estil de la croada antidemocràtica i anticomunista del senador republicà Joseph McCarthy, que han sigut rellevats per una figura més poderosa, el president dels Estats Units, Donald J. Trump.

La Declaració Balfour, que prometia fer tots els esforços perquè el poble jueu pogués instal·lar la seva llar nacional a Palestina, un territori ocupat pels àrabs palestins, va portar temps i esdeveniments extraordinaris per concretar-se. Entre aquests, el genocidi practicat pels nazis, que va començar als anys 30 i que va ser escomès industrial en forma a partir del 20 de gener del 1942, a la conferència de la Solució Final, a Wannsee, als afores de Berlín. Sis milions de jueus van morir afusellats i a les cambres de gas, sobre els 11 milions que preveia el pla elaborat pel responsable dels assumptes jueus, Adolf Eichmann, segons els documents que va aportar als capitostos reunits en aquella jornada preparatòria.

Els països que estan reconeixent ara Palestina, que són part de les Nacions Unides, no han complert la Convenció contra el Genocidi, que en va entrar en vigor el 12 de gener del 1951, quatre anys després de la partició de Palestina el 1947, cinc després de la creació de l’Estat d’Israel en maig de 1948 i sis després del final de la guerra àrabo-israeliana, el juny del 1949. Perquè no han adoptat mesures per frenar el genocidi, iniciat de manera constant després de la retirada israeliana de Gaza el 2005. I tampoc quan Sud-àfrica manté des de gener del 2024 una demanda per genocidi a Gaza en el Tribunal Internacional de Justícia de la Haia, que la va admetre a tràmit el 26 de gener del 2024. La resolució és "per possible genocidi", una definició que va haver de portar als països signants de la Convenció –com Espanya– a adoptar mesures preventives.

Genocidi

Es pot dir que el reconeixement i algunes de les mesures que s’estan adoptant són poca cosa i arriben tard, quan les imatges i les xifres del genocidi entren als salons de milers de milions de ciutadans de tot el món cada dia, més obertament des del 7 d’octubre del 2023, quan les milícies de Hamàs van sorprendre Netanyahu, que explicava precisament amb elles per guardar l’ordre a Gaza, segons va confessar el juny passat, i van creuar el territori causant 1.200 morts. Una incursió que ha servit d’excusa per accelerar un genocidi que necessitarà ser complementat amb una neteja ètnica una vegada que Israel ja domini tot el que es denomina el Gran Israel.

Notícies relacionades

Betevé compleix 30 anys

És massa

Les institucions internacionals consideren les xifres oficials del Ministeri de Salut de Gaza –65.344 ahir– infinitament per sota de la realitat de centenars de milers de morts, la majoria civils, dones i nens. Que el primer ministre del Regne Unit, Keir Starmer, representant de l’ala més dretana de la Internacional Socialista a qui pertany el Partit Laborista que governa el Regne Unit hagi reconegut a Palestina suposa, sens dubte, una reacció al seu deteriorament polític.

Un deteriorament que ha facilitat a Londres una de les manifestacions ultradretanes (150.000 persones) contra la immigració més importants des del feixisme britànic encapçalat per Osward Mosley en els anys 30 del segle XX.