Idea de Maragall

2
Es llegeix en minuts
Betevé celebra su 30 aniversario en el Liceu

Betevé celebra su 30 aniversario en el Liceu / BETEVÉ

La televisió de Barcelona es va fundar fa 30 anys. Amb l’impuls de Pasqual Maragall. Volia una televisió que informés i visqués la ciutat. L’ara Betevé va tenir una arrel federativa, impulsada per l’Ajuntament, la programació devia molt a les breus càpsules que facilitaven, amb gran entrega i pocs mitjans, les televisions de districte. Però, des de l’inici, amb la cirereta de la direcció de Manuel Huerga, que li va donar una gran personalitat, més atrevida que les televisions existents, inclosa TV3. Un desafiament lateral de Maragall a la Catalunya de Jordi Pujol, que ja feia 15 anys que estava a la Generalitat.

Quan, el 2001, l’alcalde Joan Clos em va proposar dirigir-la, Catalunya ja estava en transició. Hi havia aires de canvi. Betevé era en uns baixos –d’escassos metres i amb un plató de joguina– a la Via Laietana, a prop del Palau de la Música. Però calia enriquir els informatius, diversificar programes i obrir-la als debats. Per increïble que sembli, llavors hi havia pocs debats a TVE. I a TV3. Decidim discutir amb pluralitat sobre la ciutat, la política, els llibres (el gran èxit d’Emilio Manzano), la ciència (Lluís Reales), el cine (Àngel Casas)… I acostar-la al televident mitjà. D’allà l’espai de Ferran Monegal, de crítica àcida als programes i personatges de les grans televisions, el que feia anys que feia amb gran èxit des d’EL PERIÓDICO.

Betevé va cobrir les grans manifestacions contra la guerra de l’Iraq davant un Aznar que la recolzava per les famoses i inexistents armes de destrucció massiva. Alguns alts càrrecs de la Generalitat –per sort, no tots– van creure que Betevé "es passava", però vam fer –gràcies a la col·laboració amb Euskal Telebista– un gran programa sobre les eleccions basques del 13 de maig del 2001, aquelles en les quals Aznar i Mayor Oreja –després de la majoria absoluta del PP del 2000– volien donar la campanada i batre el PNB.

Però la gran prioritat era deixar "el piset" i que Betevé disposés d’instal·lacions adequades. L’alcalde Clos –i Assumpta Escarp– van ser decisius al recolzar el trasllat a la seva actual seu a Poblenou. ¡Un gran plató! ¡I més que un! Un pas decisiu en la majoria d’edat.

Notícies relacionades

Després, a Catalunya han passat multitud de coses, entre aquestes el procés, i Betevé ha tractat sempre amb cura tot el que passava a la ciutat. N’és un exemple el molt intens i objectiu seguiment de les protestes i disturbis després de la sentència del procés.

Betevé ha tingut les seves crisis de creixement, entre les quals la laboral, però és molt notable que, malgrat la crispació política general, l’Ajuntament –amb els alcaldes Trias, Colau i Collboni– les hagi resolt amb unitat. Betevé, sempre un viver de talent, inicia ara una nova etapa amb Georgina Ferri, la seva primera directora després d’una llarga experiència a l’Ara. El futur no serà fàcil, en un món mediàtic molt diferent del de 1995, però Barcelona manté una televisió local i pública que informa i debat en llibertat les grans mutacions de la ciutat.