Falta habitatge nou

En aquesta primera radiografia sobre com la societat espanyola percep i aborda la falta d’habitatge a preus assequibles, així com les seves causes i possibles solucions, es donen alguns resultats reveladors. En primer lloc, deixa clara la transcendència que els espanyols atorguen als obstacles a l’accés a l’habitatge, ja que donen a aquest problema una puntuació de 8,6 sobre 10. La inquietud es revela més intensa entre les persones amb rendes baixes i els joves, que es veuen en moltes ocasions forçats a retardar durant anys la seva emancipació i els seus projectes de vida. Així, són molts els que han de continuar vivint a casa dels seus pares, mentre esperen reunir els recursos que els permetin formar una família i comptar amb una llar pròpia. L’estudi indica que gairebé la meitat (48%) dels enquestats d’entre 18 i 24 anys segueixen amb els seus pares o altres familiars, el 34% paga un lloguer i només el 17% disposa d’un habitatge propi.

El neguit és transversal i la percepció generalitzada és que el problema és molt més greu a les grans ciutats i en les principals destinacions turístiques. Les dues causes assenyalades amb més freqüència són, d’una banda, l’escassa construcció de noves vivendes i, per un altre, l’impacte dels lloguers turístics, que fan que l’oferta de pisos minvi. Entre les respostes que es reclamen a les administracions, destaca l’ampliació del parc d’habitatge de protecció oficial. Però més enllà d’aquest consens generalitzat, les diferències ideològiques resulten rellevants quan es pregunta sobre les causes i encara més sobre les solucions. És esperable que els votants que s’identifiquen amb els partits més a l’esquerra siguin més proclius a solucions regulatòries, a culpar de la falta d’oferta als pisos turístics i a reclamar la limitació de lloguers. I, al seu torn, que els que se situen en el centredreta apuntin la necessitat d’augmentar la disponibilitat de terra per als promotors, critiquin el pes dels impostos en les compravendes o posin més èmfasi en la necessitat d’agilitzar el desallotjament dels okupes.

Conèixer l’estat d’opinió és un primer pas. El següent és progressar en l’anàlisi i la difusió de diagnòstics i solucions que puguin ser compartits més enllà d’apriorismes ideològics. Hi ha, a més, una àmplia majoria transversal que coincideix que és necessari el consens i la col·laboració de totes les administracions per fer front de manera eficaç a un problema que té profunds efectes en la vida quotidiana dels espanyols. Entre els anomenats "problemes que realment preocupen la gent", l’habitatge ocupa, desgraciadament, un lloc capital.