La Vuelta, més bicis i menys boicot

Els convocants encerten al condemnar les atrocitats del règim de Benjamin Netanyahu i a l’instar la ciutadania a manifestar-se en contra de la passivitat de bona part dels governs i de les organitzacions multilaterals. En canvi, s’equivoquen si les protestes, per molt legítimes que siguin, torpedinen el final de la Vuelta, com pot llegir-se aquests dies en xarxes socials i grups de WhatsApp de partits polítics. Per no parlar de la irresponsabilitat en què incorrerien els manifestants si posen en perill la seguretat de l’organització, dels ciclistes i del públic. Tampoc és gaire edificant la voluntat dels activistes de convertir tot israelià o jueu per se en sinònim de Netanyahu, com ja vam dir a l’editorial del 4 de setembre.

Notícies relacionades

La Catalunya de demà

El dilema de l’institut B9

De cara a pròximes edicions, s’haurà de reflexionar sobre com han de ser aquestes proves, en un procés que ha d’incloure tots els actors del ciclisme. Fins que això no passi, pretendre que l’equip israelià es retirés de forma voluntària o que fos expulsat per la Vuelta o la Unió Ciclista Internacional és una ingenuïtat infantil, sobretot quan no consta sanció sobre l’equip ni sobre els seus corredors.

En qualsevol cas, demà toca fugir del lament i disfrutar del ciclisme. Manifestar-se també, sí, però sense arribar a un boicot que seria sectari i contrari a l’essència de Madrid, aquesta ciutat autèntica, acollidora, dinàmica, disfrutona i plural que existeix, tot i que alguns no ho creuen.