La covardia dels valents

ORIETTA SCARDINO / EFE

Veiem aquests dies molts valents fotent-se de la flotilla que anirà Gaza a intentar cridar l’atenció sobre un dels pitjors assassinats en massa d’aquest segle. Des del sofà de casa queda molt guai burlar-se de Greta Thunberg i d’Ada Colau, anticristos de les dretes globals i regionals respectivament, i tornar a passar-los així les velles factures pendents. Aquesta és l’obsessió del trumpisme, sigui l’original o la seva patètica còpia local: intentar riure’s dels que fan alguna cosa per canviar el món i, sobretot, intentar desviar l’atenció. Perquè no falla: els que estan perfectament calladets quan Netanyahu mata de fam milers de famílies senceres, o metralla la pobra gent que va a recollir el menjar que humiliantment els tiren des de l’aire, sí, tots aquests muts s’han tornat de sobte loquaços per riure’s de quatre vaixells que, efectivament, amb pocs recursos, depenen del temps per arribar al seu destí. L’escarni a la flotilla és exactament el mateix que han rebut les protestes contra l’equip d’Israel en la Vuelta: es tracta d’una mateixa estratègia, que és en realitat el reflex de la desesperació en la qual ha entrat el sionisme local, que veu com Israel perd cada dia i de manera irreversible un tros més de la seva legitimitat. No és casualitat que a Catalunya i Espanya qui més decididament enarbora la bandera cutre de la defensa d’Israel sigui avui la ultradreta, digui’s Vox o Aliança Catalana, que cada vegada són, per cert, més semblants.

Això sí, entre els quatre trolls que s’han dedicat a cridar contra la flotilla a les xarxes hi ha algun intel·lectual amb l’autoestima baixa a qui li hauria de fer una mica de fàstic o de vergonya estar en la mateixa grada que tota aquesta pesta ultra. És cert que en l’última dècada hem assistit a una variada col·lecció d’estranys viatges ideològics, molts dels quals són resultat de la frustració de no haver arribat a Ítaca, però hauríem d’exigir una mínima capacitat de distingir entre el bé i la barbàrie. Al cap i a la fi, el problema fonamental que ha tingut el sionisme autòcton és que no ha sigut capaç de produir ni un sol article, ni una sola tertúlia, ni una sola anàlisi capaç de defensar la cultura jueva al mateix temps que condemnava sense pal·liatius el Govern feixista de Netanyahu. Ningú, aquí, ha sigut ni tan sols capaç de dir el que a Tel-Aviv ha tingut la valentia d’explicar el diari Ha’aretz: que el poble que va ser víctima d’un holocaust està traspassant la prima línia vermella de convertir-se en còmplice d’un genocidi. Alguns també s’haurien d’estalviar el ridícul de seguir com ovelles l’argumentació dels ministres bàrbars de Netanyahu: que si els periodistes assassinats són en realitat soldats de Hamàs (basta falsedat) o que si Israel és l’única democràcia de la zona (com si posar urnes t’eximís de la responsabilitat d’assassinar). Acarnissar-se amb una flotilla i callar davant d’uns assassins en sèrie és un mètode ja inventat, tan antic com el món, que consisteix a ser valent davant els febles i covard davant els forts. La bona notícia és que, per molt que lladrin, a poc a poc van quedant desemmascarats.

Temes:

Ada Colau Israel Greta Thunberg Vox

Inicia sessió 0 Comentaris