El turisme i els incendis

L’impacte visual i psicològic dels incendis en la percepció internacional d’Espanya és innegable. La Marca Espanya, en altre temps sinònim de sol i platja, s’enfronta a una nova realitat, que qüestiona la seguretat dels viatgers i el benestar durant les seves estades. Això es manifesta a diversos fronts.

La seguretat física: la qualitat de l’aire, les alertes per fum i cendra.

La connectivitat: el tancament de carreteres, la suspensió de trens i la falta d’alternatives.

Les economies locals: les notícies d’incendis provoquen un efecte dissuasori. Això afecta de manera singular el turisme rural i els esforços per omplir l’Espanya buidada, o els mateixos camins de Santiago.

La resposta de les administracions, la descoordinació i la percepció d’ineficàcia per part de determinades decisions polítiques, així com la batalla pel relat entre els governs autonòmics i el central, també contribueixen a destruir la bona percepció del conjunt de la nació davant el viatger. Per afegiment, moltes zones turístiques perden el seu atractiu primari a causa de la destrucció d’ecosistemes, la pèrdua de biodiversitat i la desfiguració de paisatges naturals.

Una estratègia per al turisme espanyol en una circumstància catastròfica, greu i reiterada ha de passar per la resiliència. Això exigeix atendre la seguretat, garantint al turista que el seu destí no ofereix incerteses provocades per qualsevol eventualitat. Això inclou consolidar la capacitat d’una resposta coordinada davant qualsevol emergència, amb protocols clars d’evacuació i assistència.

En aquest ordre, la connectivitat adquireix gran rellevància. Les vies de transport, aeroports i estacions de tren han de tenir capacitat d’adaptació i comptar amb plans alternatius en cas d’alteracions.

Notícies relacionades

L’amenaça de la violència digital

De la postal a la ressenya

Una reiterada reivindicació sectorial, la desestacionalització, adquireix ara també un relleu principal. La lluita contra la massificació a l’estiu és clau. Fomentar el turisme a la primavera i a la tardor, i fins i tot a l’hivern amb la neu o el Nadal, distribuiria el flux de visitants, reduiria la pressió en l’època de més risc d’incendis i permetria adaptar l’oferta turística a la realitat del canvi climàtic. Hi ha altres factors per abordar, però no caben tots en un article conjuntural.

Els incendis no són una fatalitat, sinó el reflex d’una gestió i una consciència. La Marca Espanya, per sobreviure, ha de passar de la retòrica a l’acció, seguint exemples que demostren que és possible actuar amb eficàcia i de manera solidària, oferint la seguretat que els usuaris de la primera indústria demanden. L’única manera que el fum no enfosqueixi la llum del nostre país és actuar amb serietat amb el nostre propi territori. En la nostra capacitat està ajudar les víctimes del present, i elegir el nostre millor destí per al futur immediat. Tot sota el sol, implacable.