Rosalía ha de denunciar
Tothom recorda el dia llunyà en què va abordar despreocupat el The New York Times, per descobrir en la portada de la vella dama grisa a l’última divinitat de la metròpolis, un Miguel Adrover de qui res se sabia a l’illa que el va parir. L’ascens meteòric va ser seguit d’un aterratge no menys violent, com en una novel·la de Tom Wolfe o del seu imitador francès, Balzac. Va desaparèixer el finançament del dissenyador que va girar una gavardina Burberry, es van difuminar els elogis, es va imposar la tornada a Ítaca. L’impacte es va mantenir inoxidable, perquè només seria replicat anys després amb nom de dona, Rosalía. Ningú hauria imaginat que els dos innovadors quedarien un dia enllaçats pel vincle més indestructible, l’enfrontament.
Adrover és un geni, immune per tant a les categories i a pulsions tan vilment humanes com l’elogi o el menyspreu. Des de l’oblit, s’ha negat a treballar per a Rosalía, per la falta d’impuls de la cantant en la solidaritat amb la tragèdia de Gaza. La cirereta, inevitable en un provocador, ha consistit a donar publicitat a la seva renúncia. El gambit ha sigut tan efectiu que ha forçat una resposta de la deessa omnipotent al déu caigut. Dos són els punts per sentenciar. Adrover i Feijóo comuniquen que no volen ser soci de Rosalía i president del Govern, respectivament. S’aferren així a l’honor que en principi repudien. A propòsit, és el mateix argument vàlid contra un article com aquest, que es penja de la cantant des del titular.
El segon punt és més sucós, i demostra la modernitat irresistible d’Adrover. En una societat woke no n’hi ha prou de mantenir-se al marge, cal professar la fe majoritària. Rosalía ha de denunciar per nassos, no té dret a la inhibició. La seva rèplica timorata, on Palestina substitueix Gaza i les morts no tenen autoria definida, l’enfronta a les contradiccions de la seva glòria. Quan estàs al capdavant d’un imperi musical, més poderós que un de terrenal, les guerres es veuen d’una altra manera i són fins i tot necessàries. Adrover torna a innovar des de l’evident, Rosalía es queda sense veu.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
