Addictes a la informació
Addictes a la informació /
És necessari desconnectar. Això diuen, tot i que sigui difícil. Als addictes a la informació, a l’actualitat, a una dosi de notícies diàries en vena, se’ns fa molt complicat durant unes setmanes seguides mantenir-nos allunyats de les alertes de web, dels informatius matutins o nocturns radiofònics o dels telenotícies, sigui per TDT o per qualsevol canal de comunicació digital. La informació diària crea hàbit. Els ho explicava a uns estudiants de periodisme: "La informació és com el que passa amb una sèrie que t’agafa i t’atrau. No pots deixar de mirar-la. Així cau un capítol rere l’altre sense gairebé adonar-nos-en". És cert que es necessita connectar amb els fets, i són molts els que ja passen, però tot el que està passant és tan boig que resulta difícil desconnectar de l’argument.
El cas Koldo o Ábalos o Cerdán no té preu. Tres personatges que han estat tan amunt de l’estructura governamental i d’un partit tan important com el PSOE, que ara és sorprenent que es reparteixin pisos i noies. Això de les senyores és el pitjor de tot. El que més perjudica la consciència socialista.
Però la cosa no acaba aquí. Per exemple, hi ha la paròdia coneguda per un personatge satíric com és Leire Díez, desconegut fa uns mesos, que es va dedicar a desacreditar el tinent coronel Antonio Balas, cap del Departament de Delinqüència Econòmica de l’UCO, uns dies abans que esclatés l’escàndol amb totes les dades concretes del clan del Peugeot. Sublim. Des del punt de vista literari té de tot. A l’estil de Mario Puzo, sense màfia concreta, però com un boig. Per millorar-ho, l’actualitat introdueix la història presumpta d’un ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, que va fer el contrari del que pregonava en els seus dies de responsable de la recaptació pública. Pot ser que no quadri perquè sempre és honorable aplicar la presumpció d’innocència, però el guió d’entrada també dona per a un relat de ciència-ficció. Millor, impossible. A més, perquè és un dolent contrari als anteriors. Ho repeteixo, ni el millor guionista de Hollywood.
Davant aquestes característiques, com no ha de ser addictiu seguir la informació política del país. Impossible no mantenir-se atent a les seves pantalles pel que pugui passar.
Així que serà necessari fer un esforç de desconnexió o, almenys, relativitzar tot allò que ens mantingui en la tensió informativa. L’agost passat, per exemple, va ser més difícil perquè hi havia un dia en concret i un anunci que anava en contra d’aquesta desconnexió. Les eleccions catalanes i la proclamació del president Illa van provocar l’anunci de la tornada de Puigdemont i de tot el xou mediàtic del 8 d’agost a l’Arc del Triomf. Es va entendre que el mes d’agost començava sobre el 10, i ja està. Aquest estiu és diferent. O apareix un amant en el salseig de la premsa groga o un succés en la crònica negra, o les conseqüències informatives d’aquests sainets del segle XXI mantindran els titulars estiuencs.
Tret que es filtri el que alguns diuen que encara ha d’aparèixer. Es parla de gravacions molt fortes. Pot ser que sigui un farol. Però com a factor per continuar enganxat a les notícies serveix.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
