La veritat del teatre

L’Ajuntament de Barcelona va entregar la Medalla d’Or a Daniel Martínez. La va rebre l’empresari teatral d’èxit, però el reconeixement s’estenia a una cadena infinita de personatges. Des del nen que va arribar de Sòria el 1954 i es va instal·lar amb els seus pares al Turó de la Peira, fins a l’adolescent que digeria entrepans i pel·lícules al cine del barri o el jove que, en aquell mateix local ja abandonat, participava en una incipient companyia teatral. L’home que, al costat de la seva dona Amparo Martínez i els seus amics Jordi González i Ángel Torrecillas, va fundar Focus fa 40 anys. A partir d’aquell instant, els personatges no van deixar de multiplicar-se.

Notícies relacionades

El lliure comerç agrícola

Inèrcies econòmiques

L’actor i director Josep Maria Pou va glossar l’homenatjat i el van acompanyar en les seves paraules "el rei Lear, el professor d’història, l’inspector, el capità Ahab, Sòcrates, Ciceró, el pare, una cabra i fins i tot un gegant". I els protagonistes que un dia van ser acollits per Pou van trucar a d’altres i la memòria de tantes paraules pronunciades als teatres de Focus va ressonar al Saló de Cent. Personatges recreats en vista de les torxes de fa més de 2.000 anys, altres que ja van néixer il·luminats pels focus i molts més que aspiren a veure la llum… ¿I les ombres?

Jack Cade, el personatge creat per Shakespeare, també va ser convocat per Martínez: "Un demagog xarlatà i insensat que, com un mirall, reflecteix tots els demagogs d’avui". Aquests que pronuncien encantaments impossibles, aquests que "volen reduir les nostres llibertats". L’home que ha fet brillar l’escena a Barcelona va parlar del teatre com a espai de veritat i d’honestedat, de paraula donada i d’experiència compartida. Una llum que, tossuda i immortal, es conjura per despullar les mentides de l’ombra.