Corresponsal de premsa al revés

1
Es llegeix en minuts
lmendiola42617135 barcelona   passeig de gr cia  19  22 03 18  on barcelona  r200530175055

lmendiola42617135 barcelona passeig de gr cia 19 22 03 18 on barcelona r200530175055 / LUAY ALBASHA

La premsa continua sent el mitjà més discutible per temptejar el planeta, si descomptem tots els altres. Mai s’encarirà prou la qualitat del sistema immunològic, que permet a un ésser humà sobreviure a deu minuts d’un influencer, tot i que els efectes siguin irreversibles a partir d’aquesta dosi. Llegir diaris és la variant menys tòxica per palpar la realitat, tot i que costaria convèncer d’aquesta evidència una proporció creixent de periodistes. El cim de la piràmide informadora l’ocupa el corresponsal a l’estranger, a qui curiosament no s’esbudellarà aquí, només se li donarà la volta com un mitjó.

Notícies relacionades

No he aconseguit oblidar la connexió des d’una emissora de Madrid amb el seu corresponsal en la guerra de l’Iraq del 2003, el qual transmetia que "aquí no s’aprecia res fora del que és normal". El conductor que acabava de proclamar l’Harmagedon es quedava lògicament aixafat per la realitat, imagino que van acomiadar l’enviat especial que no havia captat l’essència hiperbòlica de la seva professió. No et donem veu a tres mil quilòmetres perquè ens informis d’una brisa suau.

Per desgràcia, la sinceritat de l’enviat a la no-guerra de l’Iraq és excepcional. Els periodistes desplaçats a l’estranger es comporten com si fossin testimonis de l’apocalipsi, els que es queden a Madrid també assalten el micròfon com si la fi del món fos una variant gastronòmica espanyola de consum diari. Així es va perfilant la tesi d’aquest comentari. Ha decaigut el costum electrònic d’assenyalar abans de cada article el seu temps de lectura, quan en realitat s’hauria d’obligar a consignar el seu temps d’escriptura, més revelador. En el mateix camí, s’ha de cancel·lar la tradició d’enviar un corresponsal a la Xina perquè informi de Xi Jinping, mentre els redactors nacionals s’entossudeixen que Espanya és una realitat irrepetible. Cal implantar els corresponsals del revés, perquè Madrid s’observa amb més perspicàcia des d’Àsia, i Pequín des d’Alcobendas. La resta és teletreball.