Una infraestructura bàsica

Els avions de més envergadura i abast van associats, de manera inevitable, al fet de comptar amb una pista que permeti enlairaments en condicions. I ja que la pista llarga del Prat, per motius bàsicament acústics, no pot oferir el servei, només quedava plantejar-se l’ampliació de la tercera pista, paral·lela al mar, amb la coneguda problemàtica de l’impacte ambiental a les zones protegides per la xarxa Natura 2000 de la Ricarda i el Remolar.

Amb el temps s’ha ampliat el consens ciutadà sobre la remodelació de l’aeroport, però sempre han planejat sobre la infraestructura actituds ideològiques que no han fet possible la concreció de les obres. Convé no oblidar que, fins avui, no s’havia donat una convergència programàtica que sens dubte ha facilitat la resolució final: que el mateix partit polític estigui instal·lat a les administracions que han de gestionar l’ampliació sens dubte fa les coses més fàcils.

La inversió de 3.200 milions d’euros implicarà no només l’allargament de la pista a 500 metres, fins a arribar als 3.160, sinó també una remodelació integral de la T1 i la T2, i la construcció d’una terminal satèl·lit, amb "màxim rigor tècnic i ambició", però també, com va recalcar el president, "amb màxim respecte per la sostenibilitat". De manera inevitable (tot i que amb una reducció de 87 metres respecte a la proposta inicial d’Aena) hi haurà un impacte ambiental al delta del Llobregat, amb una afectació de 27 hectàrees d’aiguamolls, un aspecte que provocarà protestes entre els mateixos socis parlamentaris del Govern i que haurà de ser avalat per la Unió Europea. Per preservar la màxima funcionalitat ambiental, el Govern ha assegurat que la proposta d’ampliació, que és "sòlida, consensuada i definitiva", procura "la mínima incidència possible" a l’entorn afectat. Per a això, es renaturalitzaran 250 hectàrees, i es crearan un anell verd agrícola al Prat i un fons de reforç per a les zones de valor ecològic.

La discussió sobre l’aeroport del Prat no admetia ja més demores. Arribant al límit de la seva capacitat i amb perspectives d’increment de les operacions, era ineludible passar a l’acció per disposar en el futur (recordem que la previsió és per al 2033) d’unes instal·lacions que estiguin d’acord amb les necessitats econòmiques de la ciutat i del país en general. Un projecte equilibrat i factible en el qual la preservació de l’entorn natural no sigui un brindis al sol, sinó una aposta clara per la conservació ambiental.