El feminisme selectiu del PP

Repeteixo: el PP coneixia des de febrer que això passava. Quin pacte de silenci, perquè des de la denúncia al desembre no hem sabut res d’aquest tema fins al juny. I aquí és on veiem la falsa moral i la impostura del Partit Popular, tot i que potser no ens hauria d’estranyar quan pacta amb un Vox negacionista de la violència masclista. I aquí veiem també el diferent tracte en els mitjans de comunicació. ¿Recorden els programes i tertúlies gairebé monotemàtiques sobre els casos Errejón i Monedero? ¿Recorden les portades a cinc columnes sobre aquests casos? ¿On són aquestes portades i aquells minuts de televisió infinits sobre la denúncia a Villares? ¿No s’hauria d’informar de tots els casos per igual? ¿Les declaracions polítiques no haurien de ser les mateixes?

Notícies relacionades

Acords per mirar endavant

¿Què seríem sense turisme?

Per cert, ¿on és Tellado? Quan es va produir el cas Errejón, va afirmar que "si Yolanda Díaz ho sabia i el va tapar havia d’assumir responsabilitats polítiques de forma immediata". També va demanar eleccions generals contra Sánchez. En el compte del PP de Galícia a X deien que tots els que "van encobrir Errejón han de dimitir". ¿Demanaran eleccions ara per al president Rueda? Per ara, han fet al contrari. Ho sabien, no van posar mesures i ho han callat mesos. I no només això, sinó que una vegada que ha sigut públic, en el seu comiat, Rueda li ha fet una abraçada i ha manifestat que quan es faci justícia i ell quedi lliure, tornarà a comptar amb ell. El suport ha sigut visible a ulls de tot el món. I sense haver-hi judici, ja han escenificat que ella és una mentidera.

Que clar ho té el PP quan les denúncies per violació són en altres partits i que callats quan les denúncies estan a les seves files. Reclamen prudència i presumpció d’innocència, la que se’ls va oblidar a ells en els casos que es van produir dins de l’esquerra. Així que, si us plau, deixin d’instrumentalitzar les víctimes. No feia falta que el PP es declarés salvador del feminisme quan vam conèixer allò d’Errejón o Monedero. Les feministes de veritat ja havien denunciat el masclisme dins de l’esquerra. Lliçons, cap. Per això, sempre estem amb totes les víctimes, a qui no se’ls pregunta què voten. Aquesta és la diferència dels que utilitzen el feminisme com a postureig i els que posen les víctimes al centre. A veure si, per una vegada, compleixen ells mateixos el que prediquen i exigeixen per als altres. El feminisme de posar i treure no és feminisme, és màrqueting polític.