L’amarg comiat d’Elon Musk

Tot això malgrat la falta de transparència sobre la seva veritable influència en un Govern que li va fixar uns objectius poc realistes. Comprometre’s a un estalvi de dos bilions de dòlars en els comptes públics demostra el desconeixement que Trump i Musk tenien del sector públic nord-americà i de les dificultats d’aplicar-hi principis de gestió empresarial.

Notícies relacionades

El negoci de la fórmula 1

Espanya, ni fang ni màfia

En aquest context, justificar la seva sortida de la Casa Blanca només pel fet que venç el límit fixat per la seva condició d’empleat especial (180 dies) resulta poc creïble, sobretot en un moment en què els desacords entre l’amo d’X i destacats membres de l’Administració són constants. També quan és innegable que s’ha refredat la relació entre Trump i Musk, que renega del suport del polític republicà als seus rivals –com l’empresa d’IA de Microsoft– i que hauria preferit més ambició en la reforma fiscal del president.

La retirada de la Casa Blanca és, per tant, amarga, per molt amistosa que semblés ahir al Despatx Oval. S’ha d’emmarcar en la necessitat de l’empresari de centrar-se en la recuperació dels seus negocis, que han patit en aquests primers mesos de l’any per la fortalesa dels seus competidors, però també per la desafecció dels seus clients amb el populisme reaccionari de l’home més ric del món.