Res és el que sembla
Un cert descontrol a Espanya
Plan Kanpai de Mossos en el sur de Barcelona /
Una escena gairebé de pel·lícula. Un home va morir a trets al carrer dimecres quan acabava de deixar els seus fills al Colegio Americano de Pozuelo de Alarcón, a prop de Madrid. Diversos atacants van fugir a peu. Un succés similar es va produir a la mateixa localitat el 2018, a prop de l’escola britànica. I fa uns mesos a Montgat, a Barcelona. Desenes de localitats de la costa mediterrània o de les illes han viscut situacions similars. El risc zero no existeix, però un personatge com Andrí Portnov potser hauria d’haver estat monitoritzat d’alguna manera pels serveis d’intel·ligència. I tot indica que no va ser així. La seva vinculació amb Víktor Ianukóvitx, investigat per traïció i per corrupció pels seus vincles amb Rússia mentre va ser president d’Ucraïna, ho aconsellava. En el moment actual en què, en la pràctica, Espanya està en guerra amb Rússia per Ucraïna, uns elements així haurien d’haver estat sota control.
Espanya acumula algunes llacunes de seguretat que agreugen la seva posició geoestratègica, que ja és, per si mateixa, tremendament exposada. Es tracta de la laxitud amb les inversions d’estrangers que es va intensificar des de la crisi del 2008 per la necessitat de combatre el dèficit comercial. Aquí no preguntem tant com caldria sobre l’origen dels diners dels que inverteixen en mansions o en el sector immobiliari. Per molt que s’adorni d’acollida en un espai de llibertat o de visa or, la realitat no deixa de tenir alguna cosa de paradís. L’altra és la laxitud amb el cultiu de marihuana que comporta, com fa anys que adverteixen els cossos policials, la generació d’espais opacs en els quals circulen altres drogues i on s’imposen les lleis amb armes fora de control. Armes gairebé de guerra, com hem vist en algunes ocasions. Alguns deuen pensar que la policia exagera. Fets com el de Pozuelo ens desperten de cop. Continuem tenint un sistema de seguretat nacional dimensionat per als anys de l’autarquia quan es coneixia qui entrava i qui sortia. I estem hiperconnectats.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
