La detenció de Puigdemont

No és fàcil canviar la inèrcia catalana. Una ja reduïda part de l’espectre polític viu en una bombolla a cavall de les xarxes i els outlets digitals en la qual se succeeixen jornades històriques, mobilitzacions ciutadanes, trampes judicials i actes heroics sempre protagonitzats per Junts. Una altra ja reduïda part viu en un submon de presumptes informes d’intel·ligència que revelen plans secrets de Puigdemont, informes policials que el vinculen amb tota mena de trames i amenaces permanents de cop d’Estat. Afortunadament, es va forjant un nou mainstream català, infrarepresentat en mitjans i a les xarxes, que espera que aquesta setmana es triï un nou president de la Generalitat amb els vots necessaris, gràcies a una complexa majoria.

El titular del dia a la Catalunya encara agitada és que la detenció de Puigdemont plana sobre la investidura d’Illa. Els independentistes de Junts són molt afortunats perquè tenen una fàbrica d’argumentaris en què mai són responsables del que els passa: si van sortir voluntàriament del Govern va ser perquè Esquerra els va empènyer, si no van guanyar les eleccions del 12M va ser perquè Aragonès va desmobilitzar l’independentisme, si no surt elegit Puigdemont és perquè el PSOE és traïdor, si detenen el seu líder és perquè Esquerra vota Illa. Però, ¿no eren ells els que havien cobrat per endavant abans d’investir Sánchez? ¿No eren ells els que van tombar la llei d’amnistia fins que no va donar prou garanties? ¿No serà que detindran un dia d’aquests Puigdemont perquè s’ha equivocat en la seva estratègia processal? Alguns incondicionals i alguns adversaris aprofiten el moment per instrumentalitzar Puigdemont. Uns per tapar les vergonyes de la seva hora baixa política i institucional. Altres per continuar amb l’assetjament i demolició a Sánchez. El que és clar és que a tots els que participen en aquest despropòsit els importa un rave Catalunya i la persona de Puigdemont.