Una ocasió que s’ha d’aprofitar

Posar un ultimàtum al PP des de les càmeres de TVE com ha fet el president del Govern central, Pedro Sánchez, en lloc de trucar directament al líder de l’oposició, Alberto Núñez Feijóo, no és la millor manera d’intentar que socialistes i populars iniciïn una nova ronda de negociacions per a la intricada renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Però ha servit almenys perquè l’assumpte torni a posar-se sobre la taula. No serà fàcil que la desconfiança entre els dos grans partits es vagi diluint en les pròximes setmanes, atès l’alt nivell de bronca que enreda les dues formacions i que, com que no sembla que acabi remetent, serà l’escenari que envoltarà les noves negociacions. Si n’hi ha.

Esperem que sí, que n’hi hagi, que el Govern central i el PP es tornin a reunir, amb o sense la mediació de la Unió Europea, perquè no hi ha situació democràtica més anòmala que mantenir en funcions l’òrgan de govern dels jutges des de fa més d’un lustre, per raons que tothom coneix. Ara, la institució està controlada per una majoria conservadora, la que es corresponia amb la majoria absoluta que tenia el PP de Mariano Rajoy a les Corts Generals quan, fa 11 anys, es va renovar per última vegada el CGPJ. Evidentment, no són aquestes les majories que hi havia fa cinc anys ni les que hi ha ara. El novembre del 2018, Sánchez i el llavors líder popular, Pablo Casado, van pactar una renovació que es va frustrar pel missatge del senador del PP Ignacio Cosidó presumint que controlarien "des de darrere" la Sala Segona del Tribunal Suprem, la que després va jutjar el procés. Manuel Marchena, que hauria sigut president del CGPJ i ho és encara d’aquesta sala de l’alt tribunal, va renunciar a la seva nominació després de la filtració. Des d’aleshores hi ha hagut diversos acords més dels quals el PP sempre s’ha desdit. I una iniciativa legislativa unilateral del PSOE i Podem per rebaixar la majoria necessària per a la renovació, que es va haver de retirar davant el rebuig de la UE.

Com que és evident que les coses no poden continuar així, és aquest, segurament, el millor moment per procedir una vegada per totes a la renovació del CGPJ. Feijóo pot aprofitar que no hi ha eleccions a la vista per actuar com a home d’Estat, allunyar-se dels radicals del seu partit i recolzar-se en els barons moderats que li estan demanant precisament això, que arribi a pactes d’Estat que ajudin a desbloquejar les institucions (està també pendent el nomenament del governador del Banc d’Espanya), contribueixin a centrar el PP i permetin rebaixar la pesada efervescència del debat polític espanyol. Si Feijóo ho fa, la seva figura guanyarà punts en el conjunt de la societat espanyola.

Convindria també que els negociadors aprofitessin per definir millor les funcions de l’òrgan de govern dels jutges i, si es vol, per reflexionar seriosament sobre la manera d’elegir-ne els membres. L’amenaça del president del Govern central de limitar les funcions del CGPJ perquè es busqui una altra manera de nomenar els jutges dels alts tribunals no hauria de ser una forma de pressió sinó una proposta formal, que permeti que els magistrats del Tribunal Suprem i dels tribunals superiors de justícia no arribin a aquests llocs per simpaties polítiques sinó mitjançant un concurs de mèrits neutral, que asseguri la tan qüestionada independència del poder judicial i garanteixi una qualitat democràtica més gran.