Els empresaris i Sánchez

Un grup d’empresaris acudeixen a la Moncloa, convocats per la presidència del Govern amb motiu de la visita de Recep Tayyip Erdoğan, president de Turquia. Arriben amb més d’una hora de retard, amb prou feines saluden i serveixen el menjar també una hora tard. Així estan les coses. El mur que va començar a aixecar Pedro Sánchez fa un any després de les eleccions municipals està cada vegada més a l’esquerra. D’això es ressent l’espai polític de Sumar i, indirectament, el d’ERC. I també les relacions amb els empresaris i les empreses. L’economia va bé en termes de creixement. Segueix l’amenaça de la inflació. I en l’horitzó hi ha les nuvolades de la tornada de les regles fiscals. La borsa es reanima amb la baixada dels tipus d’interès. Però no hi ha confiança. Falta estabilitat. I cap possibilitat d’afrontar reformes de pes en l’horitzó. Les empreses d’afers públics passen mal moment. No hi ha agenda legislativa. És veritat que alguns empresaris parlen bé del Govern en privat i callen en públic. I d’altres parlen malament del Govern en públic i callen en privat. Lluny queden aquells mesos durant el confinament per la covid en què el diàleg social va tornar a funcionar a Espanya i sindicats, empresaris i Govern van arribar a pactes. Els murs poden ser útils electoralment, però són un desastre perquè el país funcioni.

L’essència de la socialdemocràcia és combinar el creixement econòmic i la redistribució de la riquesa. Tota la resta és populisme, des dels impostos a les grans empreses que recapten una misèria, però les estigmatitzen, fins als plans de vivenda anunciats fa un any durant la campanya electoral del 23J però que mai s’han executat. Segurament hi ha molts empresaris que no comparteixen la ideologia de l’actual coalició de govern, però acudeixen a les crides que es fan des de la Moncloa perquè són responsables i capaços de distingir les seves idees de la responsabilitat social que tenen com a empresaris. Això no passa al revés.