Newsletter
Aquests publicistes vampirs
Una noia reparteix fullets en què s’anuncia un restaurant italià, ahir al carrer de Comtal. /
No sé si es van fixar en el desplegament publicitari del cap de setmana passat amb motiu de la victòria del FC Barcelona a la final femenina de la Champions. Multitud de marques, des d’entitats financeres fins a companyies aèries i energètiques, van voler unir-se a les celebracions pel pòquer que va aconseguir l’equip entrenat per Jonatan Giráldez. Com va explicar la directora adjunta, Gemma Martínez, ha sigut un èxit contra pronòstic, basat en les neurones i no en la testosterona i al qual EL PERIÓDICO li ha prestat l’atenció que es mereix i ho continuarà fent. Com ho fa recurrentment amb l’espai Empoderades.
Però passades les celebracions, m’agradaria posar el focus en com la publicitat acompanya els canvis socials. L’anticapitalisme furibund considera que les marques utilitzen els anuncis per inocular a les audiències necessitats que no tenen o valors que acaben per perjudicar-les com a persones. No nego que hi hagi intents d’aquesta publicitat persuasiva. La majoria, infructuosos. Ningú compra una cosa que no necessita o que va contra els seus principis. Una altra cosa és que algunes necessitats ens resultin inconfessables o que alguns valors que defensem no els diguem a les enquestes. La publicitat és més que res un vampir dels valors que impregnen els individus. El que passa és que massa vegades són els publicitaris els primers a identificar-ne la presència i ens fa la sensació que els imposen.
Sento en aquest punt portar la contrària als marxistes clàssics, però el cert és que la publicitat té menys poder transformador del que se li atribueix. El que aconsegueix és resignificar algunes marques amb determinats valors quan són hegemònics. En el cas del futbol femení es van adonar ràpid que l’empoderament era una tendència. I a aquesta onada han pujat. En això es distingeixen de la propaganda que sí que vol dir-nos el que hem de pensar i fer.
