Una llegenda periodística

Els programes en els quals va regnar Pivot, Apostrophes (1975- 1990) i Buillon de Culture (1991– 2001), es van mantenir en antena gràcies a un estil allunyat de l’academicisme, que va aconseguir influir directament en les lectures del país veí –un terç dels llibres que es venien a França anaven precedits per les recomanacions del periodista–. Els seus programes televisius eren un model molt difícil d’imitar en altres països europeus, encara que a Espanya tinguéssim les excel·lents entrevistes que Joaquín Soler Serrano facturava a A fondo.

Humilitat abans que res

La passió, la curiositat i la ironia amb què Pivot dirigia les seves trobades amb els autors eren úniques, com també ho van ser els grans escriptors del segle XX que accedien a acudir al seu plató. "Mai vaig canviar el to per semblar més professoral. Jo soc un periodista, només això, i no vull ocultar-ho, no vull que sembli que acabo de sortir de la Sorbona. La meva principal virtut, potser l’única, és estar davant dels personatges tal com soc", va explicar a aquest diari l’any 2016, quan va ser convidat a impartir un monòleg al Teatre Romea, basat en les seves experiències.

Aquestes experiències formen avui part de la llegenda de la cara B de la literatura. Com quan Vladímir Nabokov va accedir a contestar les seves preguntes, preparadíssimes, mentre se servia tasses de te una rere una altra, que en realitat no eren més que whisky amb aigua. "¡Que bo aquest te!", remarcava Nabokov mentre Pivot somreia amb complicitat.

Menys divertida va ser la intervenció de George Simenon confessant la complexa relació amorosa que mantenia amb la seva filla i que la va portar al suïcidi. L’alcohol va marcar també la participació de Marguerite Duras, que es va sincerar sobre la seva dependència per primera vegada en públic. Una mica més exhibicionista i brètol va ser Charles Bukowski, que absolutament ebri va muntar un bon número i no va arribar a vomitar en directe sobre el micròfon –volia provocar-se’l ell mateix– perquè el presentador l’hi va impedir.

Màxima professionalitat

Més enllà de les anècdotes, Pivot sempre propiciava converses i reflexions d’altura en què van participar, entre d’altres, Aleksandr Soljenitsin, Gabriel García Márquez, Marguerite Yourcenar i Umberto Eco. I la seva regla d’or era que els autors mai l’agafessin amb la guàrdia baixa: "Quan un entrevistat venia al meu programa sabia que jo havia llegit atentament tota la seva obra. Mai cap escriptor em va agafar en flagrant delicte de no haver-lo llegit o d’haver-ho fet massa ràpidament", explicava.

Notícies relacionades

Feijóo, fan de Puigdemont

El complex escenari postelectoral

Pivot, amant de les paraules, va ser també fins al 2019 president de l’Acadèmia Goncourt i, com a tal, un dels principals valedors de Michel Houellebecq, a qui se li va concedir el premi el 2010.

Solia acomiadar les entrevistes amb la pregunta: "Si Déu existeix, ¿què li agradaria sentir a les portes del cel?". Ell va respondre així: "¡Ah, Pivot! Explica’m les regles del participi passat dels verbs pronominals francesos perquè, tot i que soc Déu, encara no les he entès".