Eixample a dues velocitats

La pacificació d’uns carrers determinats i no d’altres, i a notable distancia entre si, és la primera característica que aconsella parlar més aviat d’eixos verds que de superilles. La primera pregunta a fer-se (si aquestes pacificacions simplement traslladen soroll, contaminació i sinistralitat a altres carrers sense que el balanç global canviï) no té encara una resposta clara. Les dades sobre soroll que han pogut ser acarades en aquest estudi acaben el 2017, mentre que les de contaminació arriben fins al 2022 i les d’accidents estan actualitzades fins al 2023. Tenint en compte que no s’ha actuat a penes (tret de reduccions de carrils per a carrils bici o bus), o encara no s’havia fet quan es van recollir les dades, als carrers que surten més mal parats en el rànquing combinat de soroll/contaminació/accidents (Aragó/València/Pau Claris), el resultat és el que seria d’esperar. Mentre que les vies sobre les quals s’intervé es converteixen en oasis, aquests carrers continuen rugint. I sembla que continuarà sent així mentre les pacificacions continuïn sent actuacions parcials, i no una transformació general de la trama de l’Eixample, dissuasòria per a l’ús massiu del vehicle privat com plantejava la filosofia inicial del projecte superilles que aspirava a crear-ne fins a 500.

Però mentre aquest horitzó no sembla tenir prou defensors i ni està ni se l’espera, la pacificació de carrers convertits en refugis per al passejant sembla que tindrà més camí per recórrer una vegada normalitzada i assimilada l’experiència de Consell de Cent. ¿Però qui són els beneficiaris d’aquests recessos? Respondre a aquesta pregunta és un altre dels objectius de l’estudi de què parlem. I de moment, els que hi viuen o hi treballen, comerciants i veïns, semblen tenir opinions contraposades. Davant un Eixample notablement homogeni, amb l’excepció dels eixos de passeig de Gràcia/rambla de Catalunya i Diagonal, la impressió dels entrevistats pels investigadors apunta a un model ben conegut, i similar al de molts barris organitzats entorn d’una rambla, carrer major o illa per als vianants. Un eix comercial i de passada celebrat i freqüentat també pels veïns que viuen a diversos carrers de distància, però que absorbeix activitat comercial de l’entorn, amb guanyadors i perdedors. Els que viuen en barris o ciutats amb aquest tipus d’estructura saben que són un element de qualitat urbana. Però també que la millora ambiental de la ciutat depèn de canvis més profunds i generals, no només de l’obertura de vies per als vianants per benvingudes que siguin.