¡Escàndol! Sánchez amb Salman

Els diners no entenen de fronteres ni de règims polítics. Són capaços d’aconseguir els acords més increïbles. Explica el periodista de Bloomberg Javier Blas, a El mundo está en venta, com els intermediaris utilitzaven tota mena de ressorts per vendre petroli del règim dels aiatol·làs iranians a una altra dictadura: la Sud-àfrica de l’apartheid.

Que reis, sultans, presidents de Govern i primers ministres de democràcies indiscutibles, dictadors comunistes o feixistes i polítics de tots els colors treballin per mirar d’aconseguir inversions per als seus territoris, estableixin vincles comercials entre ells, confabulin, s’abracin, s’estenguin la mà i es facin petons quan sigui necessari, és part del joc diplomàtic. Millor això que enfrontar-se a drons, canonades i matant innocents.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Pedro Sánchez ha visitat i rendit honors al dictador saudita Mohamed bin Salman, que governa el seu regne amb mà dura contra les llibertats polítiques, d’expressió i de la dona i amb oli en un llum per al desenvolupament econòmic. L’Aràbia vol desenvolupar-se més enllà del petroli i busca complicitats amb la resta del món. És capaç de mantenir la seva aliança històrica amb els Estats Units i prosperar en la seva amistat amb la Xina, Rússia i la Unió Europea. Els saudites entren en el capital de Telefónica provocant un "¡oh, quin horror!" generalitzat i, a canvi, els nostres polítics pressionen perquè les empreses espanyoles –des de constructores fins a fabricants de vaixells de guerra i futbol– puguin continuar aconseguint més contractes allà. I tots tan amics.

Un conegut jove empresari em comentava que ell prefereix fer negocis als Emirats –Dubai i Abu Dhabi, especialment– i a Qatar perquè la vida a Riad –capital saudita– és socialment i professionalment més dura i, amb segons quins temes delicats, cal anar-hi més amb compte. És clar que, seguia, hi ha pastís a la península aràbiga per a qualsevol que tingui un bon projecte i vulgui assumir cert nivell de risc, sempre que no es traspassi un límit: muntar un escàndol públic. Sánchez és un més entre tants. Avui toca encaterinar-se amb el bo de Salman com en el passat va tocar avenir-se amb Vladímir Putin, de qui avui tots diuen: "ja es veia venir que era terrorífic".