El batec de la Barcelona buida

La transformació de les ciutats avança a batzegades, entre els usos i tradicions, les tendències i els intents d’ordenar el seu creixement: la seva gent és viva i no només aquestes. El bategar del ciment i les llambordes, els aparadors i rètols abandonats, es pot sentir com la lleu agitació de les branques dels arbres o la caiguda de les fulles de plataners, també de les flors de les xicrandes que creixen a les seves cantonades.

Són pètals d’arbre del corall, vermells com la sang, els que acoloreixen el paviment en un dels enclavaments renovats més bonics del 22@ el districte tecnològic que s’aixeca en l’emblemàtic Poblenou, cridat a ser el nou centre de Barcelona. El projecte que fa 20 anys que converteix un barri obrer i industrial en un pol d’atracció d’empreses pensades en el futur va renovar terres de fàbriques ja inútils i va adaptar espais a aires joves i tendències verdes, però es va carregar un ecosistema veïnal d’habitatges i comerços que donaven cohesió i ànima al barri. Passatges sencers van ser esborrats del mapa –inoblidable aquest passatge Serracant amb les seves cases baixes amb pati amb barbacoa, ara fantasmes aixafats per piscines d’edificis d’alt estànding– i si un passeja per la Diagonal que conflueix amb Bac de Roda, en un dels epicentres de la transformació, les noves vies verdes que passegen veïns amb gos i clients d’hotels i coworking conviuen amb bakeries i clubs de boxa, arts marcials, pilates i altres clubs socials. I amb grapats d’edificis d’oficines de lloguer.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

La idea que ens passem amb la transformació està en suspens des de fa temps, des de les primeres reivindicacions veïnals, però només ara, quan és patent la bombolla immobiliària i amb els efectes inesborrables de la pandèmia que va propulsar el teletreball i el nomadisme digital, que el clamor pel canvi d’usos ja és incontestable. La mobilitat és una de les assignatures pendents i de difícil solució al sudoku del transport públic de Barcelona, i crear més gimnasos, perruqueries i serveis per a la població flotant no hauria de ser l’única solució per encoratjar la vida econòmica i social del barri. La necessitat d’habitatge continua tan patent a la zona que també aquí són molts els locals a peu de carrer que s’han reconvertit discretament en habitatges, barrant el pas a comerços que donen vida.

La reconversió d’edificis d’oficines és un repte global que tant als EUA com en altres països europeus fa anys que és a l’agenda de les ciutats, i ja hem vist fins i tot models d’usos agraris verticals en blocs buits de ciment. No hi ha temps a perdre per moure fitxa. Mentre esperem, a la closca de l’edifici rehabilitat de Ca l’Alier, una antiga fàbrica tèxtil, reverdeixen flors silvestres, sí, però aquesta bellesa deixa un inquietant regust d’escenari apocalíptic.