12M: dues batalles catalanes

Hi haurà dues batalles diferents però molt connectades. Una, la d’Illa per assegurar la victòria que indiquen totes les enquestes. L’altra, la del lideratge de l’independentisme entre el president Aragonès, candidat d’ERC, i Carles Puigdemont, el president cessat el 2017 pel 155 que vol ser "restituït".

L’independentisme no va bé. El CEO ha confirmat que des de fa gairebé quatre anys els catalans contraris a la independència (ara el 51%) en superen els partidaris (42%). També que avui la principal preocupació –la sequera i el canvi climàtic– són lluny de la pulsió sobiranista. I el CEO, com les enquestes anteriors, confirma l’avantatge de Salvador Illa. El PSC guanyaria el 12M tant en percentatge de vot (entre el 25 i el 29%) com en escons (entre 35 i 42), superant els 33 del 2021. I l’avantatge seria, en les forquilles màximes, de 10 escons sobre ERC i de 13 sobre Junts.

La batalla d’Illa serà conservar i augmentar aquest avantatge, ja que amb 42 escons encara quedaria lluny dels 68 necessaris per a la investidura, així que estaria obligat a pactes complicats. Més factibles si la suma independentista (ERC, Junts i la CUP) es quedés en els 57 escons de la seva forquilla mínima (lluny dels 68 de la investidura). I més difícils si la suma arribés als 71 de la seva forquilla màxima. Tot i que un pacte d’investidura d’ERC, Junts i, a sobre, la CUP, tampoc sembla fàcil, ja que el del 2021 es va trencar amb estrèpit després que Junts decidís abandonar el Govern de coalició amb ERC.

La segona batalla serà entre ERC i Junts. Ara les enquestes donen un lleuger avantatge a ERC sobre Junts, que té una tendència a l’alça. I com que el vot independentista són vasos comunicants, tant ERC com Junts necessiten engreixar-se a costa del contrari (i de la CUP) per poder avançar al PSC, arribar a primera posició i fer pressió sobre l’altre perquè voti la seva investidura. Suposant, és clar, que entre tots dos (més la CUP) arribin als 68 escons.

ERC, que mostra el desgast d’haver governat, però el candidat del qual, Aragonès, és més valorat que Puigdemont i fins i tot que Illa, fa una aposta forta però no impossible: el pacte fiscal a la basca. ERC tendeix al possibilisme i la consellera d’Economia, Natàlia Mas, ho explicitava divendres a EL PERIÓDICO: "Volem la independència, però mentrestant cal finançar els hospitals". Prenguin nota, "mentrestant".

Per contra, Puigdemont, malgrat haver pactat amb Sánchez, rebutja sense complexos el diàleg d’ERC amb Madrid. I aposta a dues cartes. Una, no renunciar a la via unilateral del 2017 si Madrid no accepta un referèndum d’independència. Dos, al glamur d’un president en l’exili que ha fet rectificar el PSOE amb l’amnistia. I que, tot i que és menys valorat que Aragonès i Junqueras –que ,amb un 5,2, té la nota màxima–, seria "el president preferit" segons l’enquesta d’EL PERIÓDICO: 21% davant el 18,1% d’Illa i el 16,3% d’Aragonès.

Però Puigdemont no té un programa clar. Només la seva imatge, la radicalitat independentista i alguna picada d’ullet conservadora sobre les herències i immigració. El "mentrestant" d’ERC (i el PNB) li importaben poc. I també necessita un número dos amb personalitat per als debats de televisió. Al del 2021 hi va anar Laura Borràs, que tenia desimboltura, però actualment sembla descartada. ¿Qui, doncs? Turull, el seu fidel apparàtxik, està inhabilitat. ¿L’exconseller Rull? ¿Albert Batet, potent portaveu al Parlament però poc conegut? ¿La portaveu al Congrés, Míriam Nogueras, amb un discurs molt simplista?

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

I hi ha qui parla d’un cop d’efecte: un desafiament a l’Estat (Govern i Tribunal Suprem) tornant a Catalunya poc abans de les eleccions, a risc de ser empresonat fins que entri en vigor l’amnistia.

Una única certesa. Els dos candidats independentistes lluitaran a fons per posar distància amb el contrari. Només així podrien guanyar Illa i obligar l’altre a votar-li la investidura. ¿ERC inclinant-se davant Puigdemont? ¿Puigdemont votant Aragonès.