La victòria pòstuma de Rousseau

Fins i tot les infusions de menta i poliol poden ser perjudicials si es prenen en excés. D’això no n’hi ha cap dubte. Tot i que la majoria pensem que aquestes mesures són excessives i de molt difícil compliment, no ens atrevim a dir el contrari perquè el que és políticament correcte és asseverar que tots els mals de la humanitat, des de la violència sexual fins a l’egoisme, han nascut amb l’era digital. El que és curiós és que aquestes idees neixen, creixen i es desenvolupen en entorns cent per cent digitals als quals cal prohibir l’accés als nens.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Som davant la victòria pòstuma de les idees de Rousseau que han impregnat una llarga tradició pedagògica que parteix de l’afirmació d’una innata bondat dels individus a qui cal preservar de les impureses del món, en aquest cas de les impureses digitals. L’escola, doncs, ha de ser una sala esterilitzada en la qual res pertorbi el lliure albir dels infants que forjaran d’aquesta manera la llavor d’un món millor. L’escola no s’ha d’assemblar al món per canviar-lo.

No fa falta defensar les perverses plataformes digitals ni negar que hi ha nens (i adults) totalment dependents del soma digital, per expressar dubtes sobre aquest model pedagògic portat a l’extrem. L’escola ha d’educar per viure al món, no per fugir-ne. I per transformar-lo, però partint de la realitat existent. Perquè en cas contrari, l’únic que s’aconsegueix és que el xoc amb aquesta realitat es converteixi en una font de traumes i de malestar emocional.