Amnistia, sí. Pressupostos, no

Els pressupostos es retarden així, fins als del 2025, fet que tindrà conseqüències econòmiques i resta autoritat al president. Sense pressupostos, el Govern és menys Govern i haurà de recórrer al decret llei per a les mesures que cregui necessàries –com l’impost a la banca– fet que li generarà problemes.

El pitjor és que el Govern també ha mostrat la seva feblesa. La convocatòria catalana s’ha degut al fet que un partit que és Govern –els Comuns del ministre Urtasun– ha impedit uns pressupostos catalans pactats per ERC i el PSC. Els Comuns estan a Sumar i una part de Sumar ha actuat contra el full de ruta de Sánchez –els pressupostos del 2024– sense que Sumar i la vicepresidenta Díaz hagin pogut evitar-ho. No són Bildu o Junts, sinó una part del Govern la que ha descol·locat el Govern. Un soci de Sánchez li ha fet la traveta tombant els pressupostos catalans i obligant Aragonès a convocar eleccions per no ser un president en extinció.

I va ser un decret llei de Yolanda Díaz –el del subsidi d’atur– el que va ser rebutjat pel Congrés pel vot en contra dels quatre diputats de Podem sublevats contra la vicepresidenta. Brussel·les ha donat ara a Espanya un nou termini de dos mesos per aprovar la reforma del subsidi i desbloquejar així el pagament de 10.000 milions dels fons europeus. Afegim-hi altres incidents i la conclusió és que la inconsistència no és ja la de la coalició de la investidura, sinó la del pacte de govern PSOE-Sumar. Governar sense pressupostos, i per culpa de Sumar, és un viacrucis. Sánchez no pot prescindir de Sumar –que ho complica tot per falta de lideratge de Yolanda Díaz– perquè, sense Sumar, Sánchez cau. Així el Govern trontolla.

A més, aprovar els pressupostos hauria esmorteït el desgast per l’escàndol Koldo-Ábalos, però no serà així per Ada Colau, la real inspiradora del vot contrari als pressupostos catalans i a qui Yolanda Díaz està supeditada. La immediata conseqüència és una pèrdua d’autoritat del president que intenta que allò del nòvio d’Isabel Ayuso contraresti una mica l’escàndol Koldo. I exigeix a Feijóo la dimissió d’Ayuso.

El mapa polític s’ha descol·locat. Després de Setmana Santa vindran les eleccions basques, en què la gran incògnita és si el PNB continuarà sent la primera força malgrat l’ascens de Bildu. I, més rellevant i guanyi qui guanyi, si la suma del PNB i el PSOE té els 38 diputats necessaris per repetir la majoria de govern. Només si el PNB i el PSOE no en sumessin 38, el PP basc tindria pes.

Quan s’hagi votat a Euskadi, comença la campanya catalana, que tindrà encara més rellevància. Tot dependrà de si el PSC torna a ser la primera força –com en les autonòmiques del 2021 i en les últimes municipals i legislatives– i si l’independentisme –desunit i barallat– no conserva la majoria absoluta. O si, per contra, l’amnistia serveix perquè Puigdemont tingui un èxit electoral. I el 9 de juny venen les europees, una altra prova de força entre Feijóo i Sánchez. Un necessita guanyar amb més força que el juliol i l’altre, evitar la caiguda.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Després de les vacances –i les negociacions per veure si el pacte entre populars i socialistes es manté a Brussel·les malgrat el previsible avanç de l’extrema dreta-, el moment de la veritat pot ser a l’octubre. ¿Li quedaran forces i aliats a Sánchez, suposant que resisteix fins aleshores, per negociar els pressupostos del 2025?

¿Suportarà Espanya el desgavell? Els resultats de les empreses –Inditex, Seat, banca, Aena– que es van coneixent són bons, el PIB i l’ocupació aguanten millor de l’esperat i vindran més turistes que mai. Si no fos així...