Eleccions innecessàries i incertes
A ningú li interessava que es convoquessin eleccions anticipades a Catalunya. I a qui menys els interessava era als ciutadans, que ja en tenen prou amb l’espectacle que ofereix la política estatal com per sumar-hi una convocatòria excepcional que podria no estar centrada en allò que més els interessa. La responsabilitat dels fets no ofereix dubtes: està en el farol que s’han marcat els Comuns, convençuts que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, no s’atreviria a convocar eleccions. Tot i que, des del seu punt de vista, Jessica Albiach podia tenir arguments per tensar la corda de l’aprovació dels pressupostos, al considerar que el projecte del Hard Rock contravé la seva aposta per un desenvolupament sostenible, la líder dels Comuns va calcular malament, s’ho va jugar tot a una carta, i va perdre. Hi haurà temps per saber qui l’ha empès a aquesta decisió i des de quina instància territorial ho ha fet.
En la campanya electoral per al 12 de maig que començarà de fet avui mateix, ho tindran difícil els Comuns explicar per què han impedit l’aprovació d’uns pressupostos que contenien partides molt importants per a sectors de la societat barcelonina que diuen defensar. Condicionar-ho tot a un projecte que ni tan sols formava part del pressupost presentat els pot guanyar algun suport entre alguns sectors, però també els pot costar car entre el gruix d’una població que esperava més inversions en partides d’especial impacte social. Sobretot quan uns pressupostos com els pactats per Aragonès amb el líder del PSC, Salvador Illa, ja no es podran presentar el 2025, quan la Comissió Europea torni a imposar regles fiscals més estrictes. I de retruc, ha deixat també sense Pressupostos els seus correligionaris a Madrid amb la vicepresidenta Yolanda Díaz al capdavant.
La decisió d’Aragonès, poc donat a la improvisació, sens dubte també té una connotació partidista. Tant en la negociació de la llei d’amnistia amb el PSOE com en la gestió d’un calendari electoral que podia ser-li advers si Carles Puigdemont encapçalava la llista a les eleccions europees del pròxim 9 de juny. Amb aquesta convocatòria anticipada, ERC aconsegueix modificar el calendari i anteposar a les europees unes eleccions que agafen a contrapeu el seu principal contrincant, Junts per Catalunya, que no podrà capitalitzar de la mateixa manera la figura de Puigdemont. A més els allibera de la complexa gestió de la sequera. Aquestes raons poden haver pesat més que quedar-se sense uns pressupostos que es podien prorrogar.
ERC també agafa a contrapeu les altres opcions independentistes, com les que puguin capitanejar l’alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, o l’europarlamentària Clara Ponsatí. És possible, fins i tot, que Oriol Junqueras hagi calculat que Illa pugui quedar debilitat pel cost de l’aprovació de l’amnistia. En conseqüència, des del punt de vista tàctic, la convocatòria pot beneficiar Esquerra Republicana malgrat que la volatilitat de la política actual sempre pot oferir sorpreses. En tot cas, als ciutadans el que els interessava eren unes inversions en temes que els afecten directament i que han quedat en l’aire.
