‘Déjà vu’

El Superdimarts es va inventar per calmar impacients i així poder comptar amb un aspirant clar amb prou temps abans de les convencions, en les quals els delegats electes prenen la decisió final sobre el seu candidat a la presidència. Aquestes convencions són un espectacle únic de la política nord-americana, on es combina un món subterrani de treball amb una aparença exterior circense.

Els resultats del Superdimarts van confirmar el que ja se sabia, que ens encaminem a una elecció al novembre entre dos candidats ben coneguts per l’electorat, ja que tots dos han exercit ja la presidència, i que no desperten cap entusiasme. El 75% dels votants totals (i majoria també entre els demòcrates) creuen que Biden està gran per ser un president efectiu i, en el cas de Trump, es confirma que suscita tanta passió com rebuig.

Tapant-se el nas

L’altra candidata republicana, Nikki Haley, s’ha retirat però no ha passat els seus votants a Trump. La raó és que a ella l’ha votat el 20% moderat del partit Republicà, que es caracteritza per la seva oposició Trump i que constitueix una gran incògnita, perquè al novembre podrien quedar-se a casa o votar Biden. Em temo que molts, en els dos partits, votaran tapant-se el nas.

La decisió unànime dels nou jutges del Tribunal Suprem (TS) d’anul·lar la prohibició d’un Tribunal de Colorado perquè Donald Trump es presentés a les primàries a l’estat pel seu paper a l’incitar l’atac al Capitoli el 6 de gener del 2021 afavoreix Trump. El TS no entra en el fons de l’assumpte, sinó que diu que els tribunals estatals no tenen capacitat per desqualificar candidats en eleccions federals. És una victòria que Trump va celebrar sorollosament, evitant reconèixer també el que és obvi: el TS, dominat per jutges conservadors, podria haver aprofitat per exonerar-lo pels fets del 6 de gener i ha decidit no fer-ho.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Donald Trump es referma en els anomenats swing states, els que tendeixen a canviar el seu vot en cada elecció com, entre d’altres, Nevada, Arizona, Geòrgia i Michigan, amb una dada molt important respecte a aquest últim ja que un 20% de la important minoria àrab-musulmana ha votat "no compromès" (en blanc) en les primàries del partit Demòcrata, per protestar contra el suport de Biden a la política israeliana sobre el que queda de Gaza. Volen un alto el foc immediat i permanent i mostren frustració davant la seva incapacitat per obligar Netanyahu a salvar vides innocents com a prioritat. Michigan és molt important, perquè pot acabar pintada de blau o de vermell per tan sols uns quants vots, que poden ser determinants quan arribi el novembre. El 2016 Trump va guanyar allà per només 10.000 vots i el 2020 Biden per 150.000. Biden intenta acontentar alhora els lobbies jueus i els votants musulmans i ningú està content, una cosa que ha de tenir en compte. També perd suports entre afroamericans i llatins que li van donar suport el 2020.

Segons el New York Times, si les eleccions se celebressin ara Trump li trauria a Biden ni més ni menys que quatre punts d’avantatge i això li fa a un preguntar-se si els americans tenen amnèsia. En tot cas, la campanya de veritat comença ara entre Biden, que vendrà democràcia davant extremisme, previsibilitat mundial davant el caos, avortament i una economia sòlida, com ja ha anunciat en el seu potent discurs sobre l’estat de la Unió de dijous passat, el seu primer acte de campanya electoral, i Trump que insistirà en el revengisme, la immigració, la delinqüència i que "el nostre país es mor". I amb la gran incògnita de saber què passarà amb les causes penals que té obertes i que mira de retardar amb argúcies legals per arribar viu el 5 de novembre. En política, vuit mesos són una eternitat.