Newsletter

Europa en primera persona

1
Es llegeix en minuts
Europa en primera persona

Un destacat gestor públic amb experiència en el món privat deia fa uns dies: "Hem de deixar de pensar en l’ajuda que ens pot donar Europa per aspirar a liderar-la en allò que puguem". Té raó. Empreses, investigadors, ciutats del nostre país ocupen posicions rellevants a nivell continental, liderant en alguns casos concrets o amb capacitat de fer-ho en molts més. Per aconseguir-ho, necessiten que Espanya lideri la UE en determinats àmbits per impulsar polítiques que siguin favorables a les seves capacitats buscant aliances amb altres estats europeus. Però això serà molt difícil d’aconseguir si no canviem l’agenda política interna. La dinàmica auspiciada des de la política i la premsa de Madrid ens empeny a un estat permanent de crispació per temes molt allunyats d’aquest gran repte i de les preocupacions diàries dels ciutadans i de les empreses. Són assumptes greus, com l’amnistia o la corrupció, però sobre els quals donem molt voltes sense anar enlloc, o al mateix lloc que si no els haguéssim dedicat tanta atenció, perquè ja s’havia dit tot.

Pedro Sánchez va aconseguir-ho una mica quan va encapçalar la creació dels fons Next Generation. Es tracta d’accions d’aquest tipus. Ara també necessitaríemsaber què pensen Govern –i els seus aliats– i oposició –i els seus aliats– de temes clau com l’autonomia estratègica europea o la nova política de defensa i seguretat. En aquests dos àmbits estan treballant moltes empreses i centres d’investigació que segons el camí que prenguin les polítiques europees podrien arribar a ser líders en els seus sectors. Les aventures de Koldo són molt apassionants i veure Puigdemont esfullar la margarida de la legislatura fins i tot té un punt morbós, però el futur dels nostres fills i dels nostres nets depèn menys d’aquestes coses que de la manera com es reindustrialitzi Europa en sectors com el digital o la defensa. I d’això gairebé no en parlem.