Esborrats del mapa per la tecnologia
Les aplicacions mòbils cada vegada van més ràpid i més lluny, alhora que ens fan més humans que mai
Són casos aïllats, aquí i allà, petits indicis que fa temps que apunten a l’horitzó de notícies d’interès i que cada vegada són més freqüents. En l’era de la informació, dels cercadors tecnològics perfeccionats amb la intel·ligència artificial, creixen les iniciatives per esborrar llocs dels mapes. Fa uns dies va ser a Nova York: la governadora Kathy Hochul va anunciar una croada contra les botigues il·legals de marihuana que proliferen a l’estat nord-americà i que desborden els mitjans per combatre-les, com les inspeccions i les multes. Diverses aplicacions tecnològiques inclouen als seus cercadors el mapa on trobar-les, però canvien tan sovint de lloc i n’obren tantes que la droga circula per sobre del previst a partir d’establiments amb llicència. "Esborreu-les del mapa", implorava la governadora a les tecnològiques.
Barcelona estudia també la possibilitat d’esborrar del mapa literalment una línia d’autobús, la 116, perquè els turistes no la trobin i no la utilitzin per pujar al parc Güell: la línia va tan saturada que els veïns de La Salut no en poden fer ús. Imagino que una eliminació de Google d’aquesta mena, posats a reflexionar-hi, podria utilitzar un algoritme perquè un altre veí de la localitat, geolocalitzat i identificat, pugui trobar la ruta, no sigui que també en surti perjudicat. Tornant a Nova York, amos de locals legals de venda de marihuana s’han queixat que van ser eliminats dels mapes d’internet perquè no es distingia bé el seu negoci amb llicència.
Penso en mapes esborrats perquè, després d’una setmana d’activitats i esdeveniments al Mobile World Congress de Barcelona, una allau d’avenços tecnològics que ens han de millorar la vida ens han enlluernat. Les aplicacions cada vegada van més lluny i més ràpid, i des dels bessons digitals que permeten aprofundir i testejar amb un prova-error sense riscos solucions a la nostra salut fins a drons per controlar millor la violència de gènere, la nostra generació, probablement la més inquieta per la supervivència de l’espècie des de l’invent de la bomba atòmica, allarga expectatives de vida, amb qualitat i benestar, de la mà de la ciència. I en aquesta competència sana que traslladem a fòrums de pensament i debat entre la intel·ligència artificial i la humana, els desafiaments laborals, la seguretat i la sostenibilitat necessària i les fractures digitals que s’obren, el més fascinant és cada fre conscient que hi interposem. Cada aturada per agafar aire i mirar enrere, cada esborrament, rectificació, canvi de sentit, cada resposta humana davant un repte tecnològic de trajectòria impredictible.
Notícies relacionadesLa ciència que hem imaginat, la ciència-ficció, s’ha aventurat sovint en camps catastrofistes, de distopies i de terrors. Però si pensem bé en els escenaris que dibuixem per al futur, sempre acabem reconfirmant el valor de la nostra existència, especialment la nostra identitat i singularitat. Pel·lícules de terror recents com Intruso (Foe), a Netflix, porten al cine el llibre d’Iain Reid sobre l’estranyesa i desamor que s’instal·len en una parella i que només fa aflorar una intel·ligència artificial per a bé, en definitiva. The creator, la formidable pel·lícula que ens trasllada a un món en guerra contra l’IA, també dona esperances i fins i tot Constelación, l’última gran aposta d’Apple TV, amaga rere una capa de terror la certesa que la relació entre una mare i una filla desborda en tots els seus matisos qualsevol fenomen no humà.
La intel·ligència artificial ens ha fet més de carn i ossos que mai, i esprem el nostre sentit comú. Ara hem de treure’ns els prejudicis i creure-ho de veritat.
