¿Puigdemont terrorista?
La decisió del TS té un indissimulat substrat polític
El Tribunal Suprem ha decidit que és competent per a la instrucció i l’enjudiciament de Carles Puigdemont i l’obertura d’un procediment davant la Sala Segona per a la pràctica de les diligències d’investigació, per rebre-li declaració en qualitat d’investigat. Crec que no voldrà venir a declarar.
Els indicis que estan considerant per prendre aquesta decisió són molt estranys, per exemple es creu un indici, el primer, que Puigdemont va ser president d’un Govern condemnat per sedició i malversació agreujada, que estava i continua estant escapat de la justícia, i evita així el seu enjudiciament pel mateix tribunal. Això comprenc que molesti els Excel·lentíssims Magistrats del Tribunal, però d’aquí a constituir un indici d’un delicte de terrorisme, hi ha un abisme.
Altres indicis que esmenta el tribunal no són més consistents, per exemple una conversa entre Josep Lluís Alay i Jesús Rodríguez Sellés, en la qual parlen sobre si des d’Òmnium s’informarà directament el president. Un altre consisteix en un nou missatge entre aquests, de les metadades del qual es dedueix que un demana traslladar un dubte sobre la data de llançament del moviment al president.
¿De veritat que el més alt tribunal de l’Estat considera que amb aquestes sospites generades per unes metadades n’hi ha prou per imputar l’expresident de la Generalitat per terrorisme?
No crec raonable aquesta decisió, no només pels indicis que maneja (que, ho repeteixo, em semblen molt inconsistents), sinó per la valoració que fa, que em sembla totalment allunyada de la mínima objectivitat que es pot exigir també a la justícia penal, sobretot en la seva més alta representació, quan per exemple diu que aquests indicis revelen un domini funcional del fet, un lideratge absolut, una autoria intel·lectual i una assumpció de les regnes de l’actuar típic, cosa que apliquen a l’expresident, al qual consideren "carismàtic" i retreuen que permetés continuar amb les accions violentes desenvolupades per Tsunami Democràtic, considerant així que es tracta d’un supòsit d’autoria mediata. Que Puigdemont és qui dominava l’organització i que va ometre controlar l’aparell de poder dins d’aquesta, arribant a dir fins i tot que com a "home de darrere" Puigdemont pot ser condemnat encara que no hagués volgut que els actes il·lícits es realitzessin, n’hi ha prou de demostrar que coneixia l’existència d’aquesta organització i les seves activitats il·lícites. Només pel fet de conèixer l’existència de Tsunami, ja pot condemnar-se Carles Puigdemont.
Si se’m permet, i no m’agradaria concitar ires de cap instància, si algú llegeix la interlocutòria veurà que té un substrat polític, que els magistrats no volen dissimular, com quan diuen que la Fiscalia General de l’Estat en la memòria del 2020, sent fiscal general de l’Estat Dolores Delgado, ja afirmava que Tsunami era un grup violent i citava els fets de l’aeroport de Barcelona com a susceptibles de tractament com a delicte de terrorisme, article 573 del Codi Penal.
Suposo que recorden que la senyora Delgado va ser fiscal general de l’Estat nomenada per Pedro Sánchez i que l’esmentat nomenament el va anul·lar el mateix Tribunal Suprem. La cita no és casual.
Notícies relacionadesTerrorisme i amnistia
Considero que la Sala Segona, al decidir procedir contra Puigdemont a instàncies de García-Castellón, ha comès un greu error, perquè aquesta decisió està relacionada amb la posició contrària dels magistrats amb la llei d’amnistia encara en tràmit, i suposa un últim pas de rosca contra la seva aprovació, perquè pensen que Puigdemont no permetrà que s’aprovi si no té garantida la seva indemnitat judicial, incompatible amb aquesta nova causa. Causa que, per cert, han acordat obrir, entre dos magistrats més, el president Marchena i el senyor Berdugo, que van ser destacats membres de la mateixa Sala Segona que va dictar la sentència del procés, per la qual cosa haurien d’haver-se abstingut per dictar aquesta transcendental interlocutòria que posa en perill la fràgil solució que per a la convivència a Catalunya suposaria la llei d’amnistia.
