Barcelona ha complert

Una xifra constitueix el millor resum del salt endavant que ha fet l’MWC en aquesta edició: el 59% de les empreses que hi han participat ja no pertanyen al sector de les telecomunicacions, sinó que són agents de digitalització en altres sectors, des de la salut fins a les finances. El que va començar sent una fira per posar en contacte proveïdors de tecnologia i operadors de telecomunicacions, ara és una exhibició de tot allò que es pot digitalitzar, i canviar les regles que ho governen, en qualsevol àmbit de la vida econòmica, política, social o cultural. En aquest aparador ha tingut aquest any una especial rellevància la intel·ligència artificial (IA), que obre possibilitats ignotes però que no ha de provocar-nos cap pànic, com a alguns els agradaria. El dinamisme en aquest sector és la resultant de dues variables: la baixa barrera d’entrada per als projectes innovadors i la necessitat de tenir múscul financer per generar escala.

Notícies relacionades

La visió del ‘cash’

Regeneració necessària mal plantejada

En aquest context, hauríem de mirar el que ha passat en l’MWC i analitzar la situació a Europa. S’ha vist aquests dies la potència de la indústria digital xinesa. Aquesta força és el resultat de tres vectors: el dinamisme en la captura de talent, la mida de les empreses i la protecció davant la competència estrangera. Europa pot progressar en el primer vector, tot i que parteix d’una bona situació i mai podrà acceptar que es limiti la competència, perquè és un dels pilars de la UE juntament amb la protecció social. Sí que hi ha una reflexió, com va dir en l’MWC el president de Telefónica, José María Álvarez Pallete, sobre la dimensió de les empreses i la seva capacitat de competir en un mercat global contra la resta d’operadores de telecomunicacions i contra les totpoderoses plataformes tecnològiques. Aquesta aposta ha de ser compatible amb la lliure competència i amb la protecció dels drets dels consumidors. Però és ineludible per no quedar-nos enrere i per no tenir només els aranzels com a instrument de defensa. Les empreses de telecomunicacions i les empreses digitals europees han de ser, abans que res, competitives en un mercat global, i les normes de la UE han d’ajudar-les a ser-ho en lloc de posar-los traves com fins ara.

Com va dir John Hoffman, «Barcelona ha complert», un any més, en representació també de Catalunya i d’Espanya. La recurrència d’aquest esdeveniment no ha de restar valoració al que suposa, en termes de despesa directa però també de posicionament en un dels àmbits líders en la construcció d’un futur que en molts àmbits ja és un present: el món digital.