Estabilitat i prosperitat a Catalunya
El principal objectiu de Pere Aragonès quan va accedir a la presidència de la Generalitat el 2021 va ser acabar amb la inestabilitat del mandat de Quim Torra. Ho va aconseguir a mitges mentre va tenir Junts de soci en el Govern. I plenament des que se la va jugar i va seguir endavant malgrat estar en franca minoria al Parlament amb només 33 diputats, els mateixos que el guanyador d’aquells comicis, Salvador Illa. Curiosament, Aragonès ha trobat amb Illa l’estabilitat que no va tenir amb Junts. El líder socialista ha fet de l’estabilitat la seva màxima a favor del que previsiblement serà el seu lema electoral: la prosperitat de Catalunya. Illa juga amb la hipòtesi que el temps li va a favor i no sembla tenir pressa per deixar caure Aragonès, cosa que podria haver fet des de principis de l’any 2022. A canvi li ha fet empassar-se alguns gripaus com la B-40, el Hard Rock o l’ampliació de l’aeroport. Ho fa en una triangulació en la qual entren també en l’equació els Pressupostos de l’Estat i els de la ciutat de Barcelona.
Illa i Aragonès, Aragonès i Illa, arraconen novament amb aquest gest Junts cap a la irrellevància malgrat el focus que té ara el partit de Puigdemont en la política espanyola. Quan queda menys d’un any per a les eleccions, el missatge que tots dos volen llançar és meridià: votar Junts no serveix de res. Potser únicament per mantenir viva la flama del procés mentre es tramita, o no, la llei d’amnistia. Amb aquest plantejament, la batalla electoral catalana pot reduir-se simplement a dirimir qui queda primer i si té la possibilitat de fer majoria amb l’altre o alternativament amb Junts. Tot indica que han entrat en una fase en què se suporten que podria culminar en les pròximes setmanes amb l’entrada d’Esquerra també en el govern de la ciutat de Barcelona. Estabilitat a Barcelona i a Catalunya. Inestabilitat a Espanya, on Junts és decisiva. No hi ha campanya electoral que ho expliqui més clarament que aquests gestos.
