El problema no era (ni és) el Barça
Les empreses subcontractades per la constructora designada pel Barça per aixecar el nou Camp Nou participen en almenys quatre grans obres més de la ciutat. Gabriel Ubieto i Elisenda Colell han constatat que realitzen les mateixes pràctiques per les quals Inspecció de Treball els ha obert un expedient al Camp Nou. Veurem com acaba. Però aquesta nova informació, a la qual hem dedicat el mateix esforç i rigor, torna a desmentir el president Joan Laporta quan va acusar aquest diari de capitanejar una campanya amb l’únic objectiu de perjudicar el projecte de l’Espai Barça responent a uns interessos tan ocults que no va poder explicar.
A Laporta li agrada la brotxa grossa amb què tapa la boca a tot aquell que no li diu el que vol sentir, començant pels membres de la seva junta i els empleats del club. El periodisme necessita ser independent per poder parlar quan algú pretén que tots callin. I això intentem.
Les pràctiques d’aquestes subcontractades es repliquen en obres finançades pel sector públic (Adif, la Generalitat o l’ajuntament) i la seva responsabilitat no és directa com ja vam dir que no ho era en el cas del club. Si les males pràctiques són qualificades definitivament com a faltes greus per Inspecció, seran els subcontractistes els que hauran d’assumir tota la responsabilitat. Però això no obsta perquè els promotors de qualsevol gran obra, sigui pública o privada, posin tots els mecanismes al seu abast per evitar licitar-les als que presenten ofertes basades en una rebaixa temerària dels preus que acaba convertint-se en una rebaixa temerària dels costos a costa dels drets laborals. No tothom en el sector de la construcció actua d’aquesta manera. I per això molts es queixen que el Barça o algunes administracions només es fixin en el preu sense atendre la vigilància per la forma com s’aconsegueix rebaixar-lo o finançar un altre tipus de sobrecostos que s’acabin generant.
