Dolor

1
Es llegeix en minuts
¿Què em passa?

Leonard Beard

L’expressió "llindar del dolor" constitueix una troballa fonètica de primer ordre. Sona molt bé. Millor, potser, amb l’article davant: "El llindar del dolor". La vaig sentir per primera vegada fa anys, a la consulta d’un ginecòleg que feia classes de part sense dolor a les quals jo acudia amb la meva dona embarassada. El nostre metge anomenava molt aquest sintagma com per fer-nos veure que el dolor no es podia objectivar, sinó que cada persona el patia a la seva manera.

–Hi ha gent –deia– a qui abans de donar-se un cop ja li comença a fer mal la part colpejada.

L’home, que després vam advertir que no hi tocava gaire, negava que el part hagués de fer mal o que hagués de fer tant mal com es deia. Ho atribuïa tot al relat bíblic ("pariràs amb dolor") i a altres qüestions, totes d’ordre cultural.

–No heu vist en cap pel·lícula un part normal–deia per reforçar la seva tesi.

Llindar

El cas és que ja fos per culpa del cine, de les novel·les, o de la tradició, les dones, segons ell, tenien el llindar del dolor molt baix. O sigui, que es queixaven de seguida. Ell feia aquelles classes perquè no es queixessin o perquè no els fes mal, no ens va ser possible esbrinar aquest extrem perquè vam canviar de ginecòleg en defensa pròpia.

Notícies relacionades

En qualsevol cas, a mi em va quedar gravada aquesta expressió, "llindar del dolor", de manera que, quan em fa mal alguna cosa, em pregunto si m’hauria de fer mal o no. En altres paraules, si em fa mal perquè tinc el llindar molt baix o perquè hi ha causes objectives que ho justifiquen. Amb aquestes idees m’entretinc mentre em va fent efecte l’analgèsic.

Suposem ara que els espanyols estiguéssim fins als ous, amb perdó, d’una classe política que convertís la qüestió més trivial que es pugui imaginar en un assumpte de vida o mort. ¿Ens acusarien de tenir el llindar de la queixa molt baix? No ho sé, no ho sé. A mi em fa l’efecte que el tenim altíssim. Potser soc massa sensible, però udolo de dolor amb les tertúlies i els telenotícies. No sento, no obstant, cridar els meus veïns. Potser tenen el llindar més alt, o són més assenyats. ¿Què em passa, doctor.

Temes:

Cine