Com ser Sigourney Weaver

3

Es llegeix en minuts

Per què confiar en El Periódico

11 de de febrer del 2024. 00:05

0 Comentaris

EPC

Que Sigourney Weaver reculli aquest any el premi Goya Internacional coincidint amb els actes del Dia de la Dona i de la Nena en la Ciència no pot ser més que una feliç coincidència. Les adolescents d’ara tenen molts referents en la realitat i en la ficció del que suposa ser científica, astronauta o conservacionista, mai n’hi ha de suficients, però sí un bon grapat. Moltes d’aquestes nenes que comencen a idear el seu futur professional poden pensar en carreres científiques perquè dones que les han precedit han trencat els seus sostres de vidre i la cultura ha multiplicat les històries i personatges en qui poden mirar-se per començar a valorar si es veuen en aquests rols en el futur, si connecten amb alguna d’aquestes vocacions. Les nenes que participin aquests dies en alguna de les nombroses activitats que s’organitzen en tot el territori per acostar la ciència a les seves vides, de la mà de dones de referència en els seus camps professionals, exemple viu del que poden arribar a ser, no saben que aquestes dones amb prou feines van tenir àncores i models quan van apostar per les seves carreres. Torno a Sigourney Weaver, la reina de la ciència-ficció, durant anys, des del seu icònic paper com Ellen Ripley a Alien el 1979. I és que l’actriu va donar a tota una generació de dones el primer model normalitzat d’una dona a l’espai, una astronauta, quan la primera viatgera de la NASA va ser elegida aquell any per fer realitat el somni que només l’URSS havia pogut complir amb Valentina Tereixkova i va ser una altra dona, l’activista feminista Sally Ride, qui va entrar en el quadro d’honor el 1982. En un capítol de la popular sèrie The last of us, la protagonista comenta que li hauria agradat ser astronauta, com Sally Ride, i aquell moment de la televisió va disparar les recerques de Google, desempolsegant el nom d’una gran referent, i injustament oblidada, de la ciència. L’Ellen Ripley de Sigourney Weaver va ser dibuixada al guió com un home, però al final va decidir que el paper fos per a una dona. En aquells moments, més d’una adolescent que després es convertiria en enginyera va veure per primera vegada recollida als mitjans de comunicació la recreació de la seva professió exercida per una dona. Weaver ha guanyat un premi per la seva trajectòria l’any del Me Too en cine espanyol, el de l’empoderament femení, i té molt d’empoderament el seu altre gran paper mític, encarnant la gran Dian Fossey a Goril·les en la boira. El 1988, la primatòloga ja havia sigut assassinada, presumptament en mans de caçadors furtius, però l’adaptació de la seva vida al cine va permetre que el seu llegat creixés com l’espuma: la pel·lícula va ser un èxit internacional que va arribar als Oscars, un alè per a la investigació dels goril·les de muntanya i un reconeixement al paper d’una científica brillant que va poder ser representada amb tota la seva humanitat i caràcter i que encara avui dia es mostra en tallers educatius per potenciar vocacions de dones. El seu llegat, a través de la Dian Fossey Gorilla Fund, va créixer amb el suport d’una altra fundació benèfica d’Ellen DeGeneres que va impulsar un campus d’investigació i turisme sostenible per perpetuar el treball de preservació d’una espècie que sense la mediació de Fossey s’hauria extingit.

Com ser Sigourney Weaver /

Diverses joves que ara treballen en la fundació africana i que s’han format en universitats de Ruanda reivindiquen aquests dies la passió que les mou en la conservació dels animals, una passió que va sorgir al conèixer la història d’una dona admirable, i apunten la importància de tenir al costat unes mentores i conselleres que van uns passos per davant en aquesta cursa de relleus, perquè els sostres de vidre que es trenquen no es tornin a tancar sobre les dones.