El masclisme que va dur científiques a la foguera

Ha costat segles però ja avui s’assegura, des de l’acadèmia, que aquelles torturades i cremades durant la caça de bruixes no eren més que sàvies de les propietats medicinals o les que qüestionaven el món. També llevadores acusades de bruixes si el nadó moria, quan elles només salvaven la vida d’una mare en un part complicat. A les que hi persistien, se’ls anul·lava l’autoritat, se les marginava en l’aprenentatge i en l’ofici. Eliminades totes, d’una forma o d’una altra, hi havia via lliure perquè els homes ocupessin aquests llocs. Manera fàcil de fer carrera i després inventar que era per «mèrits».

Notícies relacionades

Reforma de l’administració

‘Política fan’ mentrees menja crispetes

Els anys van passar i la caça de bruixes va quedar enrere. Però no la marginació de la dona en els estudis, ni la invisibilització o l’apropiació dels seus èxits. Sobretot, quan aquestes ments brillants de científiques eren les parelles de científics amb noms que han quedat registrats amb lletres d’or en la història. Dones que, a més, amb la maternitat veien frenades en alguns casos les seves aspiracions. Falta espai per registrar en aquesta columna la quantitat de científiques a qui, companys o marits, van robar les seves aportacions. Per exemple, el Nobel a Otto Hahn, que ni va citar en el discurs la seva companya de laboratori Lise Meitner; el cometa descobert per Maria Winkelmann però apropiat pel seu marit (que no ho va confessar fins a anys després); les solucions matemàtiques de Mileva Maric, sense les quals Einstein no hauria aplicat les seves teories abans de separar-se d’ella com a dona, o els descobriments de Jocelyn Bel Burnell a la seva tesi doctoral però que van ser reconeguts amb un Nobel al seu director de treball. Les més afortunades fins i tot donaven gràcies si les deixaven d’ajudants. Sense oblidar aquelles científiques o metges condemnades, empresonades o exiliades durant la Guerra Civil: Amparo Poch y Gascón, Pilar de Madariaga, María Teresa Toral...

Aquest cap de setmana farà l’efecte que tot ha canviat però els que som dins sabem que no tant. La física Pilar López Sancho confessa que creia que això de les dones i la ciència se solucionaria en uns anys, però no: «És molt més complex. És que ho tenim normalitzat. Els científics pensen que ells no són així, que són objectius perquè el seu treball es basa en les dades». I ja no és sols que no et citin, que et marginin en un grup o t’invisibilitzin. És el dia també de recordar les que fan ciència sota l’assetjament, l’agressió i la por. Som al 2024 i ja no hi ha caça de bruixes però encara s’anul·len moltes dones en la ciència i això és com cremar els nostres noms en una foguera i convertir-nos en cendra.