Newsletter

El 15M de l’agricultura catalana

1
Es llegeix en minuts
El 15M de l’agricultura catalana

MARÍA JESÚS IBÁÑEZ AGUSTÍ SALA / PAULA CLEMENTE

De manera recurrent al llarg de la història, els urbanites girem la nostra mirada al món rural per reconstruir-lo de manera idíl·lica. Va passar, per exemple, amb el Modernisme en el penúltim canvi de segle. Escriptors com ara Jacint Verdaguer o Narcís Oller es van llançar a l’elogi desmesurat de la vida natural i rural. Santiago Rusiñol va recórrer amb els seus amics l’Espanya més profunda i va recopilar una sèrie de balls tradicionals gairebé tribals que es va fer reproduir pels obrers de Sitges a les festes modernistes. Identificaven el primitiu amb l’autèntic davant la pretesa artificiositat de la Modernitat. El fenomen s’ha reproduït ara amb la pel·lícula Alcarràs a què tot urbanita benpensant es refereix per fonamentar els seus arguments per explicar el que passa al camp català que va conquerir Barcelona entre aplaudiments dels fans de Carla Simón.

Un bon coneixedor del que passa entre els pagesos m’ho resumeix en un titular insuperable: "aquesta setmana hem viscut el 15M de l’agricultura". I s’explica: hi ha cansament de ser tractats com animals exòtics en via d’extinció a qui es visita durant el cap de setmana i s’oblida quan s’entra al súper a comprar; hi ha cansament pel dúmping mediambiental que practiquen els Estats per la porta del darrere dels tractats bilaterals amb tercers; hi ha cansament per la burocràcia derivada d’aquestes dues realitats: la tramitació de les ajudes per continuar exercint d’elements decoratius i el control del compliment de les normatives; i hi ha cansament dels més joves respecte a les organitzacions agràries que s’han acabat finançant amb els serveis que presten als agricultors per emplenar aquesta burocràcia, de manera que les veuen com a part del problema i no com a defensors dels seus problemes. El resum és, com al 15M, una nova generació ben formada i informada que no demana subvencions, sinó que exigeix solucions i denuncia la connivència amb el poder dels seus representants.