Ha arribat l’hora de Dani Alves

Ell va començar a la televisió negant conèixer la jove. Després va dir que potser hi va haver una trobada fortuïta; després, que ella va entrar al lavabo mentre hi era ell, però no va passar res; després va dir que sí que va passar, però que era consentit; després, que hi va haver sexe oral perquè les mostres de semen recollides eren d’ell i no de l’esperit sant; després, que tot va ser consentit, però que no ho havia confessat abans perquè li preocupava l’"honor de la víctima"; i, després, l’última versió: estava borratxo. Tot per buscar menys anys de presó perquè ja se sap que en els delictes sexuals, més d’una vegada, serveix d’atenuant.

Recordo que tot això està permès. Que ell canviï de versió totes les vegades que vulgui o recórrer a la suposada embriaguesa. Ho fa a nivell social perquè, històricament, la paraula d’una dona sempre ha valgut menys i es pretén dominar aviat el relat per desacreditar-la. Però tot això està bé per desmuntar els que diuen que els homes davant la justícia no poden ni parlar. Els que creuen que van directes al calabós, mentre callen les causes després d’aquesta decisió. Oculten que tenen els seus drets processals garantits i que l’Estat de dret els protegeix en tota la seva plenitud com a acusats. Per cert, a més de versió, Alves també ha canviat tres vegades d’advocat.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

La víctima, en canvi, només en va oferir una versió sòlida i consistent. L’informe psicològic acredita una situació d’estrès posttraumàtic. En les primeres setmanes, la víctima va haver de viure i veure titulars que la ignoraven a l’informar que "Alves no té ganes de menjar" o que "Alves no aixeca el cap en les primeres hores de presó". Va haver de viure i escoltar com un dels advocats qüestionava fins i tot el seu fluix vaginal per saber si hi va haver consentiment o no, demostrant una vegada més uns operadors jurídics que no saben ni com reacciona un cos davant una violació. Va haver de viure i escoltar una premsa que la revictimitzava i li posava el micròfon a ell i l’entrevistava. Va haver de viure i reaccionar, davant la pressió, rebutjant la indemnització per ser més creïble, tot i que després aprengués que no hem de cedir els nostres drets perquè ens creguin. I va haver de viure i veure com la mare de Dani Alves pujava un vídeo privat en el qual qüestionava el seu comportament i amenaçava que "no podran detenir-me ni fer-me callar per rescatar el meu fill". Ja se sap, una part de la societat continua amb la idea que si has sigut violada has de quedar-te al llit, plorant i tancada. La víctima ja ha passat hores i hores, que se li deuen haver fet eternes, per arribar fins aquí.

Dilluns comença el judici i venen dies amb espectacle mediàtic. Per això aquesta memòria. Perquè fer memòria també és una manera de fer justícia.