Immigració: ¿derrota de Macron?

Giorgia Meloni mana a Itàlia. Als Països Baixos, un partit xenòfob que vol prohibir les mesquites va guanyar les últimes eleccions. L’AfD (Alternativa per Alemanya) és el segon partit en totes les enquestes, darrere de la CDU però davant de l’SPD. A la Gran Bretanya, el primer ministre Sunak fia les seves escasses possibilitats a expulsar a Ruanda els emigrants il·legals. I a França un candidat presidencial, Éric Zemmour, afirma que hi ha un gran complot per "reemplaçar" els francesos per immigrants del Magrib...

Alemanya i França volen prendre mesures per, alhora, permetre menys il·legals i integrar els immigrants que es necessiten. Lògic i fàcil d’enunciar... però complicat. Amb aquest objectiu, Macron va proposar una llei d’emigració que va ser tombada al Parlament (no té majoria) per una aliança que anava de l’extrema dreta a l’extrema esquerra. Uns per permissiva, els altres per reaccionària.

Per treure-la, Macron va pactar amb la dreta endurir-la i en un hàbil gest polític Marine Le Pen també la va recolzar (els seus vots no eren en principi necessaris), afirmant que era el seu "triomf ideològic" per la "preferència nacional" (cap als francesos) en alguns serveis. I el vot de Le Pen va ser una bomba que va provocar les crítiques de tota l’esquerra i fins i tot el neguit del partit presidencial. Amb tot, Macron va advertir que alguns articles podien ser inconstitucionals, però que aquesta tasca corresponia al Consell Constitucional (CC).

I dijous el CC va dictaminar que el 40% dels articles de la llei són inapropiats o inconstitucionals. Per exemple, els que van contra el reagrupament familiar, posen fiances als estudiants estrangers o diuen que el Parlament ha de fixar cada any el nombre d’emigrants permesos. Per contra, manté els que agilitzen l’expulsió d’il·legals (17.000 el 2023, davant 323.000 nous permisos de residència), així com el reconeixement dels il·legals que treballin en sectors amb escassetat de mà d’obra.

¿És una clatellada a Macron? En part sí, ja que la seva llei ha sigut mutilada. Però el que el CC es carrega no és seu, sinó els afegits dels republicans. Macron perd, però guanya: passa el que proposava i, per frenar Le Pen, podrà dir que es controlarà més la immigració. Els que surten més mal parats són la dreta i Le Pen, que ja exigeixen revisar la Constitució. O un referèndum sobre immigració. Per ells França no pot continuar admetent 300.000 emigrants a l’any i acumulant il·legals. Però ¿França podria subsistir sense ells? I expulsar il·legals és tan fàcil d’exigir com difícil d’executar. Meloni i Sunak suen per despatxar-los a Albània o Ruanda.

A Macron li urgeix frenar Marine Le Pen en les europees del juny perquè no guanyi les presidencials del 2027, quan ell ja no podrà tornar a presentar-se per tercera vegada. El 2017, un Macron optimista va guanyar les presidencials defensant "alhora" el millor de l’esquerra i el millor de la dreta. Contra la vella dreta i el declinant socialisme d’Hollande. Ara, un Macron baquetejat per tantes protestes contra les seves reformes busca sobreviure en una França –i un món– més convulsa, sintonitzant amb un electorat que vol més ordre i seguretat. ¿Gira a la dreta? Potser. El que és segur és que surfeja sobre una forta onada de desconfiança en els partits de govern per frenar Marine Le Pen.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Macron ha de continuar sent centrista, liberal o social-liberal, però realment s’ha convertit en un surfista que lluita per no ser engolit per una onada potent i creixent. Trump apunta una altra vegada.

¡Ah! Espanya i Catalunya també acusen el cop. Malgrat que el Govern central oculti, o informi poc –molt menys que el francès– sobre el nombre d’emigrants i il·legals expulsats.