El turisme i els reptes d’Espanya

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

La necessitat imperiosa del Govern central de vendre optimisme i la necessitat imperiosa de l’oposició d’anunciar la imminència de les set plagues d’Occident ens priven d’un debat en profunditat sobre el model productiu espanyol. Com afirma el mateix sector turístic, el seu futur no és de creixements exponencials. Així que en uns anys és possible que hagi de cedir el testimoni a altres locomotores de l’economia, tot i que, evidentment, continuï sent un pilar fonamental.

¿I quines en poden ser les alternatives? Aquesta és la gran oportunitat que fa la sensació que estem perdent. Les expectatives creades entorn dels fons europeus no s’estan complint de cap manera. Els projectes continuen encallats i pocs tenen la capacitat tractora que se’ns havia anunciat. El pitjor de tot és que perdre el tren dels fons és quedar-se fora del gran projecte europeu que hi ha al darrere: recuperar l’autonomia estratègica europea partint de la reindustrialització. Ningú a Espanya parla d’aquest tema. Ni el Govern central, ni els seus socis, ni l’oposició, ni els empresaris, ni els sindicats. I la veritat, no haurien de parlar de res més. ¿Quina altra prioritat poden tenir? No hi ha evidència empírica que estigui pròxima la ruptura d’Espanya, però hi ha més d’un indici que, malgrat que els grans números brillen, els fonaments de la nostra economia continuen ancorats al sol i la platja.