Desbrossar la governació de Barcelona

1

Es llegeix en minuts

Per què confiar en El Periódico

Director d'EL PERIÓDICO 20 de de gener del 2024. 21:38

0 Comentaris

L’u i el dos jugaven, i el tres va perdre. La dita popular es desmentirà en els pactes per governar l’Ajuntament de Barcelona. Fins aquesta setmana, el tòpic deia que l’alcalde Collboni només tenia dues opcions per governar: Trias o Colau. El primer hauria perdut per segona vegada la seva oportunitat després del xou tiktoker de Puigdemont en la votació dels primers decrets de Sánchez. La segona hauria impossibilitat el pacte a l’anunciar que es queda a l’ajuntament i una exalcaldessa resultaria inviable que entrés en el govern del seu successor. De manera que al llarg d’aquesta setmana s’ha obert pas una via que tots descartaven, un pacte de Collboni amb l’Esquerra que ja no lidera Ernest Maragall. No sumarien la majoria, tampoc ho feien el PSC i Comuns, però barrarien el pas a qualsevol possible majoria alternativa. I podrien indistintament aconseguir l’acord amb Junts o amb els Comuns. Seria un pacte d’esquerres però no un tripartit, en un primer moment. Seria un pacte per sobre dels blocs, la qual cosa agradaria a la direcció nacional socialista. Però sobretot seria un pacte del futur contra el passat, dels que han fet els deures davant els que estan enredats en les seves disputes internes. Seria un pacte que obriria un temps nou. Per bé o per mal, el temps de Collboni, de l’alcalde Collboni com li agrada dir. Veurem si les diferències que els separen aconsegueixen superar-se, però els sectors ben pensants de la ciutat comencen a veure-ho amb certa complicitat. Trias i Colau, Colau i Trias, desprenen un aire d’inestabilitat que espanta fins i tot els que pensen com ells. Són, per oposició entre ells, els últims responsables de la pèrdua dels consensos mínims de la ciutat. I recuperar-los sembla ser la principal obsessió de Collboni. El triangle entre els dos vèrtexs de la plaça de Sant Jaume i la Moncloa asseguraria, almenys fins a les eleccions catalanes, l’estabilitat a Barcelona. I després, ja es veurà qui ha fet els deures.