Gaza, tomba també de periodistes

Més de 20.000 persones han mort a la Franja de Gaza per l’ofensiva israeliana. Entre ells, desenes de periodistes. Segons xifres actualitzades a 11 de gener del Comitè per a la Protecció de Periodistes (CPJ en les seves sigles en anglès), des de l’inici del conflicte 79 periodistes i empleats de mitjans de comunicació han mort (72 palestins, quatre israelians i tres libanesos); 16 reporters han sigut ferits; tres estan desapareguts,i 21 han sigut arrestats. Les autoritats de la Franja de Gaza eleven a 110 els periodistes morts a Gaza durant la guerra, entre els quals inclou també influencers i intel·lectuals. La justificació d’Israel, quan l’emet, és l’habitual en aquests casos: vincula les víctimes a grups terroristes.

Alguns d’aquests periodistes treballaven per a Al-Jazeera. La majoria informaven per a mitjans locals palestins i alguns per a altres països àrabs i l’agència de notícies turca. Al-Jazeera té des de la seva fundació el 1996 un tràgic historial de periodistes morts: 12 reporters morts al front de guerra a l’Iraq, Síria, Líbia, el Iemen i Cisjordània fins a l’inici de la guerra a Gaza. Les seves oficines van ser atacades en les guerres de l’Afganistan i l’Iraq. Fa pensar.

És senzill imaginar què passaria si en qualsevol conflicte bèl·lic una de les parts matés en bombardejos, en alguns casos directes, 72 periodistes de mitjans de comunicació occidentals. L’escàndol seria majúscul. En canvi, més enllà de les associacions professionals de periodistes, els moviments de solidaritat amb el poble palestí i algunes excepcions honroses, la mort dels periodistes a Gaza aixeca poca polseguera. Una discreció proporcional al silenci i les crítiques de sols mitja comissura del món oficial occidental davant la terrible situació humanitària a Gaza. En el cas dels periodistes, que la premsa occidental en tants casos es posi les mans a les butxaques i xiuli cap a un altre costat és un altre exemple de les conseqüències globals que la guerra de Gaza té i tindrà a mitjà termini. Trencar amb suport de l’establishment occidental les lleis de la governança internacional i principis essencials com els drets humans, la legislació internacional i, en el cas dels periodistes, el dret a la informació dels reporters en zones de conflicte no sortirà gratis a la resta del món. A Ucraïna bé ho saben.

Notícies relacionades

La visió del ‘cash’

Regeneració necessària mal plantejada

¿Són menys periodistes els reporters morts a Gaza? No treballen en grans mitjans de països occidentals, i això ja és per si mateix un hàndicap perquè les seves morts siguin motiu d’escàndol mundial. Però abans que res són palestins, i aquesta és la principal raó de la indiferència, perquè amb els milers de gazians morts i desapareguts tampoc n’hi ha suficient per a una indignació global. Ni tots els periodistes són iguals ni totes les vides valen el mateix, aquest és un altre missatge des de Gaza que ressona arreu del món i que molts estan apuntant.

Hi ha una altra diferència entre Wael al-Dahdouh i els periodistes occidentals que alguna vegada hem cobert conflictes armats, a la mateixa Gaza o en altres parts: Al-Dahdouh no pot anar enlloc. Al contrari que els corresponsals de guerra a qui Israel bloqueja l’accés a Gaza, Al-Dahdouh no té un passaport que li permet abandonar el front quan la sang, la mort i la desolació el vencen. Els cadàvers que filma, els funerals que cobreix, la runa sobre la qual camina, els morts que comptabilitza, la tragèdia sobre la qual informa, el dolor que l’embarga, li són propis. Són els seus, els de la seva família, els dels seus veïns, els de la seva gent. Després de cada cop, s’ha aixecat i ha continuat informant sobre aquest gran cementiri a l’aire lliure, també de periodistes, que és avui Gaza. n