Feixistes del tercer mil·lenni
Fan veure que no ho són, però entre trifulgues de germans, emergeix, amb la pell canviant, la notòria anatomia de la serp
Josep M. Fonalleras, a la redacció d’EL PERIÓDICO. /
No són noves les congregacions de la Via Acca Larenzia, al barri de Tuscolano, a prop de l’Appia Antica, a la Roma perifèrica. S’hi apleguen des de fa anys nostàlgics de les camises negres i noves generacions ("feixistes del tercer mil·lenni") per commemorar la mort de dos militants del Front de la Joventut, el 7 de gener de 1978, i d’un altre jove feixista, hores després, en els enfrontaments amb la policia. És una cerimònia davant l’antiga seu del Moviment Social Italià (MSI), els hereus de Mussolini que es van anar adaptant a la legalitat fins arribar al govern en coalició amb Berlusconi quan Gianfranco Fini va liderar la nova versió, matisada, del feixisme, la d’Aliança Nacional. Una cerimònia que compta amb tots els ingredients de l’extrema dreta, des de la creu celta fins a la salutació romana, amb un exultant presente! repetit tres vegades a l’uníson per un miler de militants amb camises negres en recordatori d’aquells joves morts.
No és nou, aquest aquelarre. Es du a terme des de fa anys i més d’una vegada hi ha participat la mateixa Giorgia Meloni, ara al capdavant del Govern i, en el seu moment, líder dels radicals que es van conformar, amb perspectiva electoral, al voltant de Germans d’Itàlia. Amb els mateixos simbolismes que els antecessors, el de la flama tricolor, per exemple, imatge preclara del feixisme, amb la mateixa grandiloqüència i els mateixos ritus, el que és cert és que, a mesura que s’han acostat al poder, els grupuscles han esdevingut aparells de partit i les bravates inflamades s’han tornat giragonses ideològiques. Aquest 7 de gener del 2024, els feixistes han tornat a Acca Larenzia a partir de la convocatòria del Blocco Studentesco, la branca juvenil de CasaPound. Es poden comprovar dues coses: la primera, és que es tracta del primer cop que es fa la cerimònia amb l’extrema dreta al Govern, un detall que ha atiat la polèmica; la segona, la percepció que la uniformitat paramilitar genera temor envers un feixisme, com han dit els mateixos organitzadors, "que no ha estat vençut, sinó que s’ha rejovenit".
En el procés evolutiu cap a posicions en aparença més moderades, comentaris com el d’Ignazio La Russa, president del Parlament, són prou significatius. Ha dit que no calia anar a determinades concentracions, però que aixecar el braç a la manera feixista, en l’entorn d’un homenatge particular a uns companys difunts, no ha de ser entès com una apologia, sinó com una commemoració privada. Fan veure que no ho són, però entre trifulgues de germans, emergeix, amb la pell canviant, la notòria anatomia de la serp.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
