¿Neandertals incívics al tren?

Les idees de Darwin van ser motiu d’escarni; al segle XIX va proposar que els humans havíem evolucionat a partir d’antics simis africans i, ja se sap, això no va agradar a l’establishment conservador poc amant del canvi. El mateix va passar després amb Jane Goodall i Jordi Sabater Pi; van haver de demostrar, als antropocentristes, l’existència de cultures primats no humanes. Doncs bé, quan tot semblava anar a millor, hi hem tornat. Fa aproximadament dos anys vaig ensopegar, als Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, amb uns desafortunats cartells informatius. Com a científic, em vaig queixar i vaig picar de peus, però no soc ningú, i la cosa ha anat a més. Ho vaig descobrir en la primera etapa del meu regular pelegrinatge cap al Sitges Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya 2023.

Va ser a l’estació de l’Hospitalet; em van angoixar els nous dissenys de la mateixa campanya publicitària Evolucionem... fem civisme. Per a cada una de les lliçons sobre civisme s’havia escollit el passat recurs de la filera d’homínids: des d’un primat quadrúpede, passant per homínids bípedes més o menys encorbats, fins a arribar al civilitzat Homo sapiens (sí, el mateix que mata nenes i nens en guerres fratricides). En canvi, el descurat i bàrbar neandertal –que mai va conèixer trens, cigarrets ni altaveus Bluetooth– fuma, escolta música a tot volum, s’espaterra al banc i és incapaç de cedir seient a un avi. El pervers del missatge és que endossem l’incivisme a cosins pròxims primats i avantpassats fòssils bípedes quan els incívics som nosaltres. A més del monumental nyap que suposa representar l’evolució humana –l’erroni concepte de progrés– com la cua de públic que sempre s’arma davant l’Auditori Melià del Festival de Sitges. L’evolució és en forma d’arbre... no una seqüència lineal d’homínids demanant la tanda.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

De camí al Cine Retiro, a les botigues de la King Kong Area, vaig trobar el DVD de Dr. Jekyll i Mr. Hyde (1941), pel·lícula basada en la novel·la homònima de Robert L. Stevenson (1886). Els primers fòssils d’Homo neanderthalensis van tenir mala premsa. Considerats com a cruels bèsties deformes, no resulta estrany que Stevenson equiparés Mr. Hyde amb un neandertal. El brut assassí que també veiem en films com The Neanderthal Man (1953). La injusta visió salvatge, masclista i idiota sobre els nostres ancestres –vegeu la comèdia Cavernícola (1981)– va perdurar fins als anys 80 per, gràcies a la investigació arqueològica i paleontològica modernes, acabar fent un gir radical. Sabem que el neandertal es va cuidar dels seus malalts, va enterrar els morts, va utilitzar ornaments, va fabricar flautes d’os i que, lluny de ser enemics, va fer l’amor amb el sapiens. Per això els europeus som portadors de gens de neandertal. I continuem descobrint més secrets sobre el cosmos d’aquesta espècie en altre temps injuriada. Per exemple, un equip d’investigació multidisciplinària va presentar, l’any passat, els neandertals de la Cova Simanya a Sant Llorenç Savall (Barcelona).

Trist que, després de tant esforç a erradicar vells tòpics de l’evolució humana, una campanya –paradoxalment batejada com Evolucionem- només serveixi per involucionar en el coneixement i relegar els neandertals a la categoria d’incívics. És el sapiens que ha d’evolucionar cap al civisme perdut. Igual com l’estudi del goril·la ha fet que el King Kong de Sitges, i els seus congèneres, siguin aplaudits i protegits, evitem que els ridiculitzats neandertals del ferrocarril tornin al fosc túnel de les fires de monstres.