Il·lusions amb tinta i segell a prova
Enviar felicitacions de Nadal per correu i les cartes als Reis d'Orient donen testimoni de qui som
Una lectora ens explicava aquesta setmana en una carta que se sentia entre enfadada i disgustada perquè desenes de postals de Nadal que havia dipositat en una bústia de correus del barri, a Barcelona, no havien arribat als seus destinataris. Explicava que ja havien passat setmanes de l’enviament, que algunes sí que havien arribat, a països llunyans, però que la majoria seguien perdudes en uns llimbs imprevistos: en el millor dels casos arribaran a les cases després de les festes de Nadal. El seu enuig, en temps en què els mòbils s’escalfen amb gifs, vídeos i whatsaps de felicitacions exprés, veloços com el vent, sona tant vintage com modern: la nostàlgia cada vegada porta més persones a renunciar a noves tecnologies i el ressorgir de vendes de telèfons mòbils sense internet però amb una bateria llarga i menys complicacions capta un creixent interès dels més joves.
La Laura, així s’anomena la lectora, explicava que les seves postals escrites a mà i personalitzades portaven impregnat l’esperit del Nadal, d’igual manera que les cartes escrites als Reis Mags pels nens porten, indeleble, la il·lusió de la nit més màgica en el traç insegur de la llista de desitjos que contenen.
Just aquest Nadal s’ha donat a conèixer que la Memòria Digital de Catalunya ha sumat a la seva col·lecció 600 cartes als Reis d’Orient escrites per nens entre el 1921 i el 1925, i digitalitzades pel Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació de la Universitat de Barcelona (CRAI), i tot i que tocar o percebre directament qualsevol d’aquests documents és una experiència única, la còpia digital conserva una empremta emocional del que van ser els somnis d’aquelles criatures que demanaven làmines per dibuixar i colors als Reis, o pistoles de joguina com a eco del que havien vist amb una guerra recent. Nines per vestir com a adultes, màquines de cosir, quan encara no hi havia consciència del sexisme en les joguines. Bicicletes per anar més ràpid, més lluny. La lletra cal·ligràfica d’aquests nens de fa un segle no és la dels nens d’ara, però totes dues estan emparentades com els seus desitjos, que ara porten marques i models però són en allò bàsic, els mateixos. Tan semblants que el que és estrany es fa excepcional: l’alcalde de Vélez-Málaga buscava aquests dies el nen que de manera anònima va deixar una nota en un arbre de Nadal de peticions als Reis que només els demanava passar Nadal amb la seva família i tenir salut.
Notícies relacionadesEscriure a mà, en paper, amb cura i potser algun dibuix o llaçada, sobres lacrats, segells. Enviar una carta de pròpia mà s’ha convertit en l’última trinxera de la identitat contra les temptacions modernes que uniformitzen l’expressió dels nostres sentiments, des de les emoticones fins als reels que compartim milions d’usuaris d’internet. Una carta a mà és un luxe que es converteix en regal per a un mateix des que compra el paper en una botiga, encara abans, des que n’idea l’enviament, el missatge, quan elegeix qui en seran les persones destinatàries.
Una pot sentir-se estafada i frustrada si Correus no culmina la feina de qui vol felicitar les festes per carta, però no hauria de sentir-s’hi; tampoc hem de quedar-nos de braços plegats davant un servei ineficient. Però l’engranatge que mou la idea d’escriure a mà i enviar una carta comença molt abans i ja ha guanyat la partida més important de totes: la que suposa renovar la il·lusió un any més, com si fos nova, inassequible al descoratjament i a la decepció. Memòria escrita del que som i no volem deixar de ser. n
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
