1
Es llegeix en minuts
El PSC en mode pactes

Joan Vehils

Caldrà reconèixer que malgrat els riscos en els quals ha caigut Pedro Sánchez, sobretot amb Carles Puigdemont, ha aconseguit que sigui una evidència que és el seu partit l’únic que pot formar Govern on sigui i amb qui vulgui. El que surti de cada pacte ja és una altra història. Amb això ha possibilitat que tant els seus companys de partit Salvador Illa i Jaume Collboni puguin formar governs també amb qui vulguin i amb qui puguin.

En el primer cas és important i de necessitat ràpida. Les eleccions podrien ser aquest mateix any, o no, i els pactes se’ls obren tant a l’esquerra com amb la dreta de Puigdemont. De la mateixa manera, Jaume Collboni està capacitat per arribar a acords tant amb l’esquerra d’ERC com amb la dreta tènuement independentista de Xavier Trias. Sense oblidar els Comuns. Bastant rodó.

En el cas concret de Catalunya, la decisió del PSOE d’intentar acordar amb els dos mons independentistes, el més pactista i el més radical, algun tipus de reset tot i que es denomini amnistia, no ha agitat tant la societat catalana. El PSC intueix aquesta jugada i la utilitzarà durant aquest any 2024 de manera clara i descarada.

Notícies relacionades

El primer que descobrirem serà el pacte municipal de Barcelona. En privat molts regidors socialistes asseguren que se sentirien més tranquils si el treball del Govern es pogués fer amb regidors de Xavier Trias. ¿La raó? Han tocat poder, saben gestionar les tensions pertinents i estan estranyament més cohesionats. Damià Calvet, Joana Ortega, Neus Munté o Joana Ortega són perfils que agraden als regidors del PSC. Ara bé, tot apunta que les coses no aniran en aquest sentit i Collboni optarà per ERC i Comuns. La diferència és que amb Trias ja sumen i en l’altra aliança necessiten les dues formacions, que no és que passin per un moment vivencial profitós.

És paradoxal que uns mals resultats en les Generals com els aconseguits per Pedro Sánchez col·loquin el PSC en el seu millor moment de pactes. Però durant els últims anys la política ens dona sorpreses, sorpreses ens dona la política.